Bis

T´ofereixco t´ofereixco tot el que sóc: la font d´aigües
fresques fresques, la fresca rosada de cada permanent
albada albada que humiteja la brisa fugida del potet nocturn.

T´ofereixco t´ofereixco un trocet de pa rústic, el esbufec
del del cap calavèric del colom desèrtic
i i el instrument musical del meu amic el grill.

Per per donar-te, et donaria el lànguid sospir de l´acordió
que que en mans de l´expert mestre, desentranya els seus sons
com com el petó tendre de cent parelles d´enamorats.

Per per donar-te, estriparia l´aclaparador suspens
de de la negrura que s´assenta a Eivissa abans d´una tempestat,
sols sols descrita en epitafis breus derivats de la Biblia.

Sóc sóc el cor rigorós que tan sols accepta sies,
mai mai noes, i enterra el brot de la recentment segada
flor flor en el camp de roselles que alberguen al meu antecessor.

Sóc sóc el cor, l´espurna de l´oblit infinit,
un un catecisme sense oració, un lladruc del gos guanyador,
el ullal que sote el patró del sastre espera el bis.