Berni i Nicolai (Nàufrags i illes perdudes VII)

I
BERNI
Un vell santuari. Un lloc idíl·lic, fantàstic per fer realitat aquella obra que el catapultaria a l'èxit. Un dia va sentir soroll. Entraren ferotgement a la seva cambra uns individus uniformats. L'agafaren. L'insultaren. El dugueren al poble més pròxim. Estava perplex. Què havia fet ell per què l'agafessin d'aquella manera? Qui havia robat la calma d'aquells paratges? Qui havia sembrat l'odi? No entenia res.
S'enduien masses de gent en camions. El dugueren a una vella caserna. Li preguntaren si era d'aquell o d'aquell altre partit. Jo?, es preguntava en Bernat. Ell s'havia mantingut al marge de picabaralles i conflictes. No va contestar. No sabia què contestar. No tenia res a dir. El silenci fou la seva perdició. Burla, tortura i mort. Un altre talent sacrificat.
Havien profanat aquell paradís sagrat, aquells paisatges bucòlics i tendres. Havien destruït els somnis de molta gent. L'odi era inparable. La pau semblava impossible.
Calia exterminar els qui sembren l'odi? Calia actuar amb les seves mateixes armes? Calia seguir creient en el poder de la paraula? Només hi havia dues solucions: deixar-nos guiar per l'autodestrucció o començar a replantar l'autèntica llavor: la pau.
II
NICOLAI
Va arribar al Santuari. No hi havia ningú. L'havien saquejat. Cremat. On era en Berni?
El seu amic era pacífic i no podia fer mal a ningú. Un uniformat el va descobrir.
En Nicolai va llençar-s'hi al damunt i el va immobilitzar amb totes les seves forces.
Li prengué l'arma i va preguntar pel seu amic. El jove uniformat estava sorprès. Li va explicar el que havia sentit, el poc que sabia. En Nicolai va estar apunt de prémer el gallet. De sobte, va recordar els vells ideals del seu amic caigut en aquells camins plens d'odi. Va deixar anar el jove. Quina culpa tenia aquell noi? Cap! Era un manat! Un desgraciat. Despreciava l'odi. No volia actuar com ells. Un crit de ràbia va brotar de les seves entranyes. L'eco es va sentir per totes les valls. Va plorar de ràbia, d'impotència, de dolor. L'odi va començar a córrer per les seves venes. I abans que s'apoderés d'ell, va decidir fugir d'aquell món.