Cercador
BANDERA BLAVA
Un relat de: Mire- Compartir:
Bombes que esclaten,
homes que lluiten,
dones que ploren els seus marits,
nens amb mirada perduda;
és el terror de la guerra.
Els interessos d'uns quants,
els guanys d'uns miserables,
la desolació d'un país;
És la nostra Europa que crema.
Països que deixen anar el seu odi,
governants sense miraments,
inhumans tots plegats.
Lluitem per una Europa més unida,
cerquem la humanitat perduda,
retrobem la nostra germanor,
fem nostre el silenci de la Pau.
Comentaris
-
UN BON RELAT[Ofensiu]AINOA | 14-10-2005 | Valoració: 9
Molt be noia.
M'agradat molt el teu poeme, sobretot la ultima estrofa on diu:
Lluitem per una Europa més unida,
cerquem la humanitat perduda,
retrobem la nostra germanor,
fem nostre el silenci de la Pau.
Aqui demostres molta humanitat.
Una abraçada. -
Pau...[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 16-09-2005 | Valoració: 10
Allo que tant anhelem, i que tant costa d'arribar.. espero que la tinguem aviat..
M'encanta, et seguiré llegint, petons! -
Aquesta ansiada PAU que no arriba...[Ofensiu]Ilargi betea | 06-09-2004 | Valoració: 9
Bon retrat del nostre món, Mire, realment has donat al clau!
Tandebó algún dia ens en puguis fer un ben diferent!
Apa nina, a seguir escrivint, que ens tens molt abandonats!
Una abraçada i molta màgia!
Valoració mitja: 9.33