Avui és el jorn vinc presorós a trobar-te

Un relat de: Ferran de Montagut

Representa una persona enamorada que va al encontre de la que ha de ser la seva mitja taronja, un amor conegut per internet!

No saps pas quanta emoció sento dins meu, si hem sembla que fins i tot la vida se hem va cap a tu. Estimada, miro dissimuladament a totes les cantonades i se que no ens mira ningú, del carrer Gran d'Espinelves surten algunes de gents, tinc de trobar-te, quin es el vertader cúmul de sensacions que son dins del meu cap, miro aquí i allà i escolto les passes de las gents que surten, sento dins meu com si tothom es fitxes amb la meva presència no se si es remordiments però ja no m'importa, estar amb tu per a mi ho est tot.
Aquí hem trobo caminant al teu encontre, com hem sentiré quant els teus ulls enfoquin els meus? Que es el que passarà en aqueix precís instant! Que et diré? Que ens direm? Que hem diràs? Millor es no pensar que passi el que hagi de passar, a pesar de tots el consells que em anat donant abans de parlar, abans d'actuar.
Però sols de pensar la varietat de sensacions que m'empenyen cap a tu estimada, sols els dos tenim algunes dades, per nostre últim encontre. Hi agafats de la ma partirem junts cap un meravellós lloc semblant al Cel, un lloc únic no ens importa que els veïns ens vegin junts potser ressorgiran algunes dificultats, però que els dos salvarem ja que en realitat desitgem fer-ho, jo t'estimo tant i ara no vull frenar això, ara vull que sias meva i jo teu per sempre mes donar tot el que porto dins meu per a tu i tu igual per a mi.
Comença a caure una fredor, i en un instant el meu cor dona un salt, l'adrenalina remou les meves venes, i et veig. Et reconeixeria entre milions, ja et sento, t'espero, t'estimo.
Estàs allí en el carrer, ets com en un somni, aixeco ma mirada i mos ulls es creuen amb els teus, en aquell sol instant un segle passa envoltat en un deliciós vertic, emocions contingudes crec que això es el que en aquest instant els dos sentim.
Hem mires tímida, jo et retorno ma mirada tímida un hola estimada rellisca dins dels meus llavis quant et veig tant prop sento com si et volgueres deixar tocar per a mi, per las meves mans. Si! Si, t'estimo! Tal com ets, ara els dos devem marxar cap nostra llar que ens espera marxem ràpidament cap aquest bonic lloc dels Pirineus de Lleida, on crec que els dos allà serem immensament feliços. T'estima... Fulanet de tal

Es el que pensa mentre va a la trobada amb la noia coneguda a traves d'aquest medi, en l'historia no hi ha res realitat, es tot ficció ressorgit sols de la meva ment!

Escrit avui nit matinada del dia 9 d'Abril 2004. Per en Ferran de Montagut es Ferran Mujal i Naspleda, des del meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el que es envoltat d'un bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-mail: deMontagut@todobaja.com nou_mon@hotmail.com etc

Comentaris

  • A la Carme[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 25-01-2005

    Moltes gràcies maca Ferran

  • Molt encertat[Ofensiu]
    carguiher | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Ferran, aqueste escrit esta molt be relat, sembla molt realista. Es mi punt de vist. Felicitats. Carme.

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885577 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)