AVUI: CUINA

Ens complau fer-vos arribar aquesta oblidada recepta d’un plat llegendari, sobre el que s’ha escrit molt però se’n ha menjat molt poc. Es tracta del «Fastomec amb miafauna i robinot» Faré algun comentari abans de donar-vos la recepta. Per entendre el plat cal tenir la ment oberta, la imaginació accelerada i el sentit llest per copsar la dimensió transversal dels aliments, especialment en l’epoca en que va ser molt popular, en la que no menjava tres cops al día, si no quan es podia. Així, la cita en el primer lloc de la toroteja, durant segles feta en cuïssor lenta i delicada, amb l’esperaveja i el carcadot, perfumat amb mirallot, es altament significativa d’una prospectiva enllaçadora amb un altre plat també originari del lloc però dos cents anys després. Ens referim a la «Farganera amb mirfauna i rominot», on aquesta última ja li fa de guarnició, especialment a la tardor, que és quan s ‘infla.

S’ha conservat una recepte en vers, que us ofereixo, tal com consta en el «Llibre del saber manducar» en la seva edició incunable de la Biblioteca del monestir de Sant Cosme de Batacó

.
«Si vols quedar molt bé
amb un fastonec ben fet
cap a l’olla amb un foc ben viu
les menges que jo et diré


Toroteja, falamina, castragina, nomiport,
Carajeta, mirfanuna ,traunauna, rominot,
Catacluna, esperaveja, polvorina, carcadot,
una mica de tateja, un polsim de cocollot
una farganera entera i un trosset de mirallot
posse-ho al foc fluixet tres hores
fins que estigui ben rossot»

Es pot menjar directament, una vegada refredat. Es pot millorar escardejant diversos elements, fent-ne una abstracció transposada, acompanyada i complementada per una retrocessió lògica, que li aportarà una transliteració transversal prou potent com per arrencar els aromes més estremits, les textures més pictòriques, els sabors més matitzadament delicats i els valors gastronòmics més rotunds.