Avorriment

El cel està fosc i l'ambient fred. L' habitació on sóc també. No hi ha ningú al pis. Estic sol, tan sols acompanyat del silenci sepulcral que ha envaït casa meva. Estic estirat a sobre el meu llit mirant la meva habitació i pensant, no mirant res i pensant en tot. Penso en el que faré després, quan decideixi aixecar-me del llit, i és que no se que puc fer.
Sortiré a donar una volta pel veïnat? No, fa massa mal temps per això. Em posaré a estudiar per a l'examen de demà? No, n'estic fart dels apunts i dels llibres. Puc engegar la tele i veure-hi alguna cosa... No, es diumenge avui, no fan rés de bo. Doncs miraré una pel·lícula... Tampoc puc, ahir vaig retornar l'única que tenia al videoclub. De totes formes tampoc era una gran pel·lícula.
Fa estona que tinc una sensació de buit a l'estomac, tinc gana però em fa molta peresa aixecar-me. Em poso de panxa per avall per a intentar amortitzar els sorolls procedents del meu estomac, però no serveix de rés, continuen havent-hi sorolls i la sensació de gana encara és fa més forta per moments. Decideixo anar a la cuina a fer un mos. Obro la nevera i me'n dono compte de que està quasi buida. No em queda cap més remei que anar demà a fer la compra. Al fons de la nevera veig que hi ha una llauna de paté de tonyina, l'agafo i hi miro la data de caducitat. Fa quasi una setmana que està caducada. Durant uns segons dubto si menjar-me-la o no. Torno a mirar la nevera i al veure que no hi ha rés més arribo a la conclusió de que una setmana tampoc es tant de temps.
La veïna del pis de d'alt ha posat música. Es una música alegre, divertida d'aquelles que et fan ballar encara que no t'agradi ballar. I la veïna s'havia posat mans a l'obra. Es sentien passos de tacó al ritme de la música. Però, a jutjar per la quantitat de passos que es sentien hi havia molta més gent a part de la veïna. A més a més també es sentien rialles. Moltes rialles femenines. Les dones s'ho passen bé i jo també escoltant-les per a que negar-ho. Mentre menjo les llesques de pa que m'havia fet amb el paté de tonyina, entono suaument la cançó que tant gaudeixen les dones al pis de dalt.
Després d'una estona les dones del pis de dalt han apagar la música, ja no es sentien rialles ni tacons ballant. El silenci ha tornat i amb ell l'avorriment. No se que fer, de manera que m'estiraré un altre cop al llit, a pensar què puc fer.