Cercador
Aviat, massa aviat
Un relat de: Filalici- Compartir:
No tenia nom, ni veu, ni rostre.
Tan sols era una il·lusió,
un somriure molt més ample
que l'oceà entre València i l'Alguer,
una mirada més clara
que la lluna plena amb cel serè.
Amb tot això era un no-res,
un cigronet amb una estança
també petita, prou per no fer
ni créixer un bocinet la panxa.
Però va decidir marxar,
no va esperar la seva hora
i va abandonar la casa
sense tenir ni nom, ni veu, ni rostre.
Tan sols era una il·lusió,
un somriure molt més ample
que l'oceà entre València i l'Alguer,
una mirada més clara
que la lluna plena amb cel serè.
Amb tot això era un no-res,
un cigronet amb una estança
també petita, prou per no fer
ni créixer un bocinet la panxa.
Però va decidir marxar,
no va esperar la seva hora
i va abandonar la casa
sense tenir ni nom, ni veu, ni rostre.
Comentaris
-
Certament molt trist[Ofensiu]Marc Freixas | 07-01-2011 | Valoració: 10
Sovint
la vida es del tot injusta
quan no deixa pas a la nova arrel que ha de venir.
Llavors no arriba
i trenca il.lusions
i fa malbe el ventre de qui l'havia de portar.... una tristesa immesurable
de la llagrima mes cruel i dura
que fa massa mal per tot el que ja no pot brillar.
Una abraçada ben literaria.
l´Autor
125 Relats
134 Comentaris
99432 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.
També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus
"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")