Cercador
AVENTURES DE SOMNIS
Un relat de: Marc Barceló Febrer- Compartir:
Em crida algú,no el conec,no sé qui és,
la corrent que s'endu la barca a poc a poc,
cada vegada més avall i jo desitjant aturar-me,
no caure en l'abisme del fons de la mar.
Silencis sepulcrals fent fugir corrents,
corrents malicioses que em volien endur.
Moixos volant,venien cap a jo,
deien que la meva mort era molt aprop.
Una sort de mil dimonis va arribar a la rosa dels vents,
i va dur xalocades dels vents més ferotges ,
i va dur salvacions de moments inviables.
la corrent que s'endu la barca a poc a poc,
cada vegada més avall i jo desitjant aturar-me,
no caure en l'abisme del fons de la mar.
Silencis sepulcrals fent fugir corrents,
corrents malicioses que em volien endur.
Moixos volant,venien cap a jo,
deien que la meva mort era molt aprop.
Una sort de mil dimonis va arribar a la rosa dels vents,
i va dur xalocades dels vents més ferotges ,
i va dur salvacions de moments inviables.
Comentaris
-
Moltes gràcies[Ofensiu]Marc Barceló Febrer | 24-03-2012
Moltes gràcies Joan!
Salut i alegria des de Menorca!!!! -
aventures perilloses marc...[Ofensiu]joandemataro | 19-03-2012 | Valoració: 10
que et duen fins a prop de l'abisme, on es lliura una batalla .... finalment per sort tot s'encalma i el perill marxa...
és una sensació que moltes persones hem viscut i que tu has expressat molt bé en aquest poema
una salutació ben cordial des del maresme
joan