Avalanch : ets música... també ets poesia

Un relat de: Marc Freixas

Ara

paro el temps mentre la música m'acompanya.

Tot és silenci,
tret de la melodia que escolto.

La música no em deixa sol,
i jo la protegeixo...

ara que el temps està aturat.

I primer ho faig a "los poetas han muerto",
després a "el hijo pródigo",
i encara més tard a "las ruinas del Edén"...

i torno a començar.

"Niño" està sonant, la seva vida adornada amb les ales,
el transport dels acords imprescindibles,
el piano i la veu, ben sols, frec a frec,
la contundència de les guitarres... harmonioses per naturalesa pròpia

en essència musical clàssica i moderna.

Ara paro el temps.

I ara un record a "el ángel caido",
a la puresa del power,
o a la força del metall...

a cada himne, a cada cançó.

Però deixa'm que torni a "los poetas han muerto",
i deixa'm que ho faci a "alborada",
per poder gaudir de la tranquil·litat,
de la puresa de la música...

i presenteix com se'm posa la pell de gallina.

Faig homenatge als teus acords,
a la trajectòria impressionant de tu.

Porto la teva inspiració a dins del meu cor...

perquè tu, Avalanch

també ets poesia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.