Avalanch : ets música... també ets poesia

Ara

paro el temps mentre la música m'acompanya.

Tot és silenci,
tret de la melodia que escolto.

La música no em deixa sol,
i jo la protegeixo...

ara que el temps està aturat.

I primer ho faig a "los poetas han muerto",
després a "el hijo pródigo",
i encara més tard a "las ruinas del Edén"...

i torno a començar.

"Niño" està sonant, la seva vida adornada amb les ales,
el transport dels acords imprescindibles,
el piano i la veu, ben sols, frec a frec,
la contundència de les guitarres... harmonioses per naturalesa pròpia

en essència musical clàssica i moderna.

Ara paro el temps.

I ara un record a "el ángel caido",
a la puresa del power,
o a la força del metall...

a cada himne, a cada cançó.

Però deixa'm que torni a "los poetas han muerto",
i deixa'm que ho faci a "alborada",
per poder gaudir de la tranquil·litat,
de la puresa de la música...

i presenteix com se'm posa la pell de gallina.

Faig homenatge als teus acords,
a la trajectòria impressionant de tu.

Porto la teva inspiració a dins del meu cor...

perquè tu, Avalanch

també ets poesia.