Cercador
Autòmats
Un relat de: Orfeu- Compartir:
Era el Matí,
mai picava la porta,
se'l veia llangarós,
odiaba aquell càstig (i tots ho sabíem).
En to displicent
i len-
tís-
sim,
aferraba pelleringos
de llum a desiara.
Els miralls engolien l'embat
per les esquerdes,
i era l'ull quan, omplia l'aire
d'horitzons i de miques.
Tristes i inútils
Accions i Reaccions,
Orfes celebracions
i una plaga d'ofrenes
d'auques impossibles.
No ho veieu?
No hi ha cels
per pintar
de color
Blavíssim
- Neix,
- Creix,
- Reprodueix,
- Mor.
Comentaris
-
De la fam de revolta[Ofensiu]caminoi | 28-02-2008 | Valoració: 8
Desvesteixes l'essència del propi home, que no escapa a ser diferent del tot el que existeix i intenta ser-ho en un esforç inútil. Ni tans sols per un moment la carn es pot fer eterna però la fam d'una revolta esclata a cada paraula.
-
De la fam de revolta[Ofensiu]caminoi | 28-02-2008
Desvesteixes l'essència del propi home, que no escapa a ser diferent del tot el que existeix i intenta ser-ho en un esforç inútil. Ni tans sols per un moment la carn es pot fer eterna però la fam d'una revolta esclata a cada paraula.
