Aurora

Un relat de: la_gata

-Obscena-

Blancor. La lluna resta al cel, talment com una solemne vigia. 'Té¿ forma de cul', diu en Pep, somniador. 'És que, saps, Ona? Aquesta nit, mentre dormies, he pres el teu cul i l'he plantat al cel, com si fos una senyera. La meva senyera. Ara és la teva llum la que il.lumina els enfosquits. Jo, abans de conèixer-te, era un d'aquests perduts, saps?'. I es mira l'Ona amb un somrís d'entremaliat. Mentres, les seves mans han començat a lliscar pel cos d'ella, fins que han arribat a postrar-se sobre el seu cul. Però l'Ona és més que un cul. 'Ho sentiu, estrelles?'. L'Ona és més que un cul.


-Grollera-

Amb les primeres llums, les gotes fresques d'AURORA s'han comencat a filtrar per sota les portes, per sota les finestres... Acariciant tots els cossos, palpant tots els racons. 'Hòstia!' (Hi ha molts tipus d'hòsties. Són avís de noves importants. De naixements, de matrimonis, de focs incontrolables, de morts i resurreccions). En Pep s'aixeca, nu, i camina cap a la finestra. L'Ona, recargolada al llit, contempla la masculinitat del seu xicot, amb un somriure obscè als llavis. En Pep tanca el porticó, i el raig de frescor que havia pertorbat la seva intimitat desapareix, ofegat en el silenci.


-Guapa-

Ara en Pep es dirigeix de nou cap a l'Ona, que encara resta, amarada i reticent, al bell mig del catre. Ell se la mira, de peu estant, i ressegueix amb els ulls cada mil.límetre d'aquella pell, d'aquell cos que coneix tan bé. Silenci. Idees. Pensaments. I, de sobte, les meditacions el fan vomitar una estranya rialla. L'Ona. La seva Ona. ('Ona, onada: cadascuna de les elevacions produïdes en la superfície d'un líquid...', definició sublim del company-germà-veí-col.lega Fabra. Un punt pels lingüistes!). L'Ona..., i les ones del seu cos.
Però ell, en Pep, també en coneix d'altres, d'ones. Desnivells seductors en una altra pell. Una altra pell que també podria veure amb els ulls tancats. I ara està pensant en l'Aurora. L'Aurora... ella també n'és, de maca. I sense adonar-se'n, en Pep compara el cos sensual de l'Ona amb la imatge que li balla per la ment. L'Aurora també¿ n'és, de sensual. Ell l'ha vista nua, l'ha sentida al seu costat, i a dins seu. Un, dos,... i més cops. Ell en té dues, d'ones. Ell, en Pep, fa temps que va aprendre a navegar.


-Reprimida-

De sobte, en Pep abandona els seus pensaments, i els records d'aquelles nits de llibertinatge i luxúria ('...Kodor...', les seves mans buscant un cos que, sense volguer-ho, ha hagut de marxar). I en Pep llisca de nou pels pits de l'Ona. L'Ona, la seva Ona. I ella s'estremeix, un xic més a cada pam, mentres els dits d'en Pep continuen baixant...
Ell ja no hi pensa, en l'Aurora. 'L'Ona és sensacional'. I el rictus Pep-Ona, home-dona, amor-sexe, tot just acaba de començar. L'Aurora ha hagut de guardar silenci. L'Aurora ha hagut de callar.

Comentaris

  • preciòs[Ofensiu]
    elven | 15-03-2004 | Valoració: 10

    tant

  • Stupend!!!![Ofensiu]
    3Dv | 12-03-2004 | Valoració: 10

    Molta sensibilitat. 100% recomenable.

  • Maular[Ofensiu]
    francoise1 | 22-01-2004 | Valoració: 10

    Espero tornar sentir maular a la "Gata"

Valoració mitja: 10

l´Autor

la_gata

2 Relats

8 Comentaris

3701 Lectures

Valoració de l'autor: 8.50

Últims relats de l'autor