Atapeït

Les ones del canal
enfilen teulades i esmorren persianes
i esquincen tendals.

L'aspra nit de trons,
confia a treure el malson dels insomnes.

Desvetllats sagaços, hàbils.

Nodrits novament
sense l'espera d'un avenç inexplorat.
El present s'imposa de versos,
ombres i estris de silenci.



Del poemari "Nòmada"