Astres

Traçant una línia vertical
a l'horitzó rogenc i voluble.

Només aquest miratge
esdevé definitiu, granític.

I ens trobem a la intempèrie.

La nuesa sensual més severa.

Empaitant l'anhel de fruites saboroses,
un antic desig inaudit de plaer,
que ens fa canviar la pauta atrafegada
prenent un camí tou, esponjós, inexacte,
amarat de pinces de colors suaus.

Lluny del dia a dia,
de la pudor dels carrers bruts,
i al teu costat,
perfilant una silueta, una quimera.



Del poemari "Nòmada"