Cercador
Ara.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
L'Edifici es molt bell. Hi passo sovint, però mai l'havia vist en aquest punt. L'hora, la fresca, la llum d'un sol tendre que es reflexa, el cos, la ment.... Ara. Aquest precís moment.
No semble que, en aquest moment, ningú més gaudeixi d'aquest determinat plaer: Les vidrieres, els grans dibuixos de la façana. Figures que no se qui o que son, ni tampoc que fan. Un semble un escrivent. Motius clàssics en colors pastís. Tan se val.
Ara es propietat del govern. Del que remena políticament les cireres. El Central.
En el seu dia, de ben segur, el feren construir rics burgesos, enriquits per la incipient indústria, o el tràfec colonial. Els que manegaven en aquells moments. El poder polític, no arribava tan lluny, ni tan eficientment, com ara. O tan a prop. Segons de d'on sigui vist.
Economia, política, bellesa. Gats que sovint es perseguixen la cua. Tan se val
La gent que hi treballa, funcionaris i policies, fins i tot els soferts administrats. Probablement no siguin conscients d'aquesta bellesa, fruit de tantes casualitats i voluntats.
La calor encara no s'aguanta prou. A varies parets consecutives, es repeteix un graffiti que pot arribar a ser obsessiu: La belleza es tu cabeza.
Comentaris
-
Sensibilitat[Ofensiu]surina | 09-08-2008 | Valoració: 10
Quantes vegades passem pel devant de la bellesa sense adonar-nos, ple el nostre cap de neguits i presses, indiferents a tot el que ens envolta. Una abraçada
-
Hola, company![Ofensiu]rnbonet | 17-07-2008
No conec l'edifici, però me l'imagine dret, pensant, inmòbil. Com si fos una persona, un individu més de la ciutat.
Ara, sí que et puc assegurar que, si pertany actualment al govern aquell que està a un 'fus' horari diferent al nostre.. ai, ai, ai!
Ara, diuen 'aquells' que més es va perdre a la guerra de Cuba!!!
Salut i rebolica!
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
430241 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com