ARA QUAN TENS

Tens la cella foradada
sobre els teus ullets vermells.
Tens les ungles exhaurides
i espatlles de mariner.

Tens caràcter de vellut.
Tens el nas de nen roent.
Tens braços de capità
i somriure de pagès.

Quan dius el meu nom el brodes
sobre un paper blanc tan sec
que s'estripa amb cada lletra
i fa esquerdes al meu seny.

Quan et mous puja una flaire
al caos del meu altell.
Quan calles la mort passeja
entre els fulls dels meus encerts.

Ara sé que no ets de pega
però no si ets o no ets.
Ara crec que m'exagera
una pilota al meu cervell.

Ara ja no sé si fujo;
si fujo, no sé que què.
Només sé que et menjaria,
ja fos en calent o en fred.