ara ja ho se

Un relat de: Marc Freixas

ara ja se
que qui perd els accents
i els punts i seguits
i les majuscules
i els punts i a part
despulla les paraules exageradament... voluntariament

ho visc en propia carn, sense angunies
ni preocupar-me massa
cap a on em porta el futur de mi mateix


nomes,
que si no es molt demanar
certament em queda el record
de tot aquest cami escrit fins avui
amb enyorança,
perseverança
i si es vol, una mica de malastrugança per culpa dels malentesos
que queden mes a prop del cami recent

pero l'esperança
segueix dempeus
perque mai ha marxat del contingut...

ara,
es ara que ja ho se


i benvinguts
tots aquells
que desitgeu endinsar-vos
ben endins d'aquest mon tan primitiu
i pur i salvatge
i bell i amable
i sincer i etern
i lliure


ara ja ho se...

Comentaris

  • Puresa[Ofensiu]
    lilium | 30-10-2010 | Valoració: 10

    Hola Marc, feia temps que no et comentava, però t'anava seguint i bé primer de tot et felicito pels teus 601 poemes, quin rècord!! I segon, veig que encara continues escrivint amb els teus versos sorprenents, i ara vas cap a una evolució més natural, pura i despullada de l'ortografia. M'agraden molts tots els últims poemes, estan agafant una transformació innovadora!! Enhorabona i segueix com dius sempre el llarg camí d'escriure i no parar mai.

    Una aferrada pel coll.

    Lilium

  • bravo![Ofensiu]
    Pepastor | 30-10-2010

    m'en alegre moltissim, Marc, serà perque les teues paraules es queden nues que les entenc totes?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.