Cercador
ara ja ho se
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
ara ja se
que qui perd els accents
i els punts i seguits
i les majuscules
i els punts i a part
despulla les paraules exageradament... voluntariament
ho visc en propia carn, sense angunies
ni preocupar-me massa
cap a on em porta el futur de mi mateix
nomes,
que si no es molt demanar
certament em queda el record
de tot aquest cami escrit fins avui
amb enyorança,
perseverança
i si es vol, una mica de malastrugança per culpa dels malentesos
que queden mes a prop del cami recent
pero l'esperança
segueix dempeus
perque mai ha marxat del contingut...
ara,
es ara que ja ho se
i benvinguts
tots aquells
que desitgeu endinsar-vos
ben endins d'aquest mon tan primitiu
i pur i salvatge
i bell i amable
i sincer i etern
i lliure
ara ja ho se...
Comentaris
-
Puresa[Ofensiu]lilium | 30-10-2010 | Valoració: 10
Hola Marc, feia temps que no et comentava, però t'anava seguint i bé primer de tot et felicito pels teus 601 poemes, quin rècord!! I segon, veig que encara continues escrivint amb els teus versos sorprenents, i ara vas cap a una evolució més natural, pura i despullada de l'ortografia. M'agraden molts tots els últims poemes, estan agafant una transformació innovadora!! Enhorabona i segueix com dius sempre el llarg camí d'escriure i no parar mai.
Una aferrada pel coll.
Lilium -
bravo![Ofensiu]Pepastor | 30-10-2010
m'en alegre moltissim, Marc, serà perque les teues paraules es queden nues que les entenc totes?
l´Autor
725 Relats
1418 Comentaris
861170 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.