Ara i avui, i per sempre

Un relat de: Marc Freixas

Ara que el cor encara és valent,
no deixis que el món es vagi desfent;
ara que la sort encara és present,
fés que la gent et miri somrient.

Oblida els mals moments :

de tot el temps perdut en els records dolents,...

Les cantonades brutes,
les meves venes transparents,...

Sense tu no sóc ningú :

sense algú com ara tu,
que construeixes el meu somni quan m'ajudes,
i m'ensenyes el què és nostre i mai t'atures.

Avui som joves i demà potser serem grans,...

Però qui sap si grans persones entre els joves.

La nostra llengua és la mateixa,...

La meva terra mai vençuda!!

Comentaris

  • el tenia[Ofensiu]
    AnNna | 24-04-2006 | Valoració: 10

    a preferits i sense comentar. curiós.

    m'encanta :)

  • AL MEU AMIC MARC.[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 28-09-2004

    Al mig del desert, on no es veu mes que sorra i pedres i el cel blau, t'acompanya de sostre. I havia una jaima, (una tenda), jo hem pensava que era la de uns beduins, pero hi era de uns joves dels paisos catalans.
    A la entrada de la tenda hi havia un rotul on es llegia " Deu beneeixe als paisos Catalans, . . . on hi siguin".
    I a dalt de la jaima hi havia penjada i flamenjant al vent . . . l'estelada.
    Per aixo et puc dir que he vist una senyera al vell mig del desert.
    Una abraçada vell amic, fins aviat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.