Aquest encara hi és...

Maleït món. Miserable entorn. Desgraciats i dissortats els que hi viuen al voltant. Quan penso que sense aquest món, tots els que ara hi viuen al voltant estarien molt millor, se'm treu l'alè. Odio pensar que si jo no hagués creat aquest borrós món on la gent hi fa camí no hauria de cuidar-se de les míseres flames que hi resten no els fés mal. Unes flames que un cop més han crescut, i subsisteixen malgrat els intents frustrats d'apagar-les i canviar-les per la suau escalfor d'una existència grata, lluny de l'amargor i discordia que les envolten. I un altre cop em trobo sol. I un altre cop em disposo a fer un llarg viatge al cor d'aquest territori de mala mort. Un altre cop em venen al cap idees absurdes que creia oblidades i enterrades pel pas del temps, quan es creia que la mort era el pas més difícil, però definitiu, per superar els presents, passats i futurs entrebanc.
Un cop he arribat on creia que volia arribar, només trobo un miserable refugi de paper on solia aixoplugar-me quan ja no podia més. Llavors és quan un es dona compte del que té i del que ha deixat passar, i decideix fer un recull de records amagats per visitar, un recull d'emocions, sensacions i sentiments oblidats, muntanyes de veritats i de mentides mig destruides per un egoisme ingrat, un egoisme incandescent al meu interior , un egoisme inevitable, és aquest el que ens fa ser com som, sense aquest egoisme només seriem titelles que reaccionariem com ho fan les masses, com volen que ho facin la gent que les pot controlar.
Sense aquest egoisme no ens importaria res, es l'egoisme que ens fa estimar i odiar, alegrar-nos si guanyem o entristirnos i emprenyarnos si perdem, es el q ens fa sentir benestar quan ens rodeja la nostra gent; reaccionem axi perquè som egoistes i volem aquests moments només per nosaltres, per això som feliços quan els tenim.
Una felicitat efímera que no hi és sempre, no i serà sempre, qui sap si en acabat de llegir això algú tornarà a sentir seva l'alegria? Qui sap que serà felic¿? Qui sap quan serà feliç? Qui sap perquè serà feliç en el moment en que ho sigui? Qui sap qui o què provoca el que ens esdevé felicitat?
És aquí quan ens fem preguntes, qui sap si incapaces de respondre, quan podem fer el primer pas cap a la llibertat i la felicitat interior, el que un cop assumit farà que aconseguim tots els nostres propòsits i desitjos.