Aquells temps

Un relat de: Selene

Què va ser d'aquells temps quan encara ens miravem...
Què va ser d'aquells temps quan encara ens estimavem...
Què va ser d'aquells temps quan encara parlavem...

Tot allò va morir un cop i desde llavors
que no puc parar de pensar en tu
Que l'amor va aparèixer tan de sobte
i va màrxar tan lentament
Què vam fer per deixar-lo marxar?

Pels nostres interessos
no vem ser capaços de portar-lo endavant
vam deixar morir l'única cosa que era important
l'últim record dels nostres cossos
i de l'últim sentiment deixat anar
Quan em vaig donar compte ja no et podía abraçar

Encara recordo l'últim dia quan amb neguit ens vem mirar
Segur que vols això?
És el millor que pot passar
I dos hores més tard, de l'hospital em van trucar
el teu cos ja no es movia
ja no em tornaries a mirar
Amb neguit tu conduïes i l'accident no es va evitar
i jo sobre el teu cos ploraria sense poderte contestar
la teva última pregunta que t'anava a dir més tard

Encara jo t'estimo no t'en vagis per pietat
Que sense tu el meu cor no es mou i ja mai més es mourà
I ja no podré dir el que sentía el que era de veritat,
t'estimo amor meu i aquells temps mai tornaran

Comentaris

  • poesia i vida[Ofensiu]
    singer | 04-06-2008 | Valoració: 8

    Es nota que hi ha un element autobiogràfic important en el poema. Té molt sentiment, colpidor, expressiu. El referent de les paraules no dites a algú. M'agrada.

    Francesc V

l´Autor

Selene

1 Relats

1 Comentaris

864 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor