Aquell matalàs de colors

Un relat de: Ferran de Montagut

Representa un nen que esta malalt en una enfermetat incurable. El pare es viudo i es sols ell el que l'ha de cuitar. Començarem el conte axis: Hi ha a visitar-lo el senyor metge i el pare li pregunta:

Com esta senyor metge?
¡Molt malament!
El senyor metge que es deia Ferran baixar la mirada cap el llit, on respirava fatigosament el petit Nil.
El senyor metge, dirigint-se al pare li digué: No li faci prendre mes medicaments. De res ja servirien; ara es sols Déu qui es el que ha de dir l'ultima paraula. Sols ens queda a nosaltres intentar fer-li a ell, el mes feliç possible els dies que li resten de vida.
Morirà aviat?
El senyor metge contestà: No ho se. El que vostè te de fer es que el seu fill, marxi d'aquest mon en un somriure en els seus llavis (El bon metge dubtà uns segons). Es el seu únic fill?
El Xavier va callar; es secà unes llàgrimes que queien molt poc a poc regalimant. En les seves galtes.
Hi digué: Si... Si sent va hem quedaré completament sol...
Hi el nen marxava, se li notava dins del seus petits ulls, en la blancor del seu rostre i hem la tristesa de ses paraules.
************

El Xavier havia vist morir a la seva dona, postrat de genolls en la capçalera del llit on ella es trobava.
Mentre tant ara, veia perdràs poc a poc al seu fill el Nil entre las boires de la mort, va recordar las últimes paraules de la seva pobra i bona dona.
Xavier... Xavier, vull que el nen es digui Nil...
Hi va morir, mentre en un bressol a poques passes de la mare morta, plorava un infant de menys de cinc dies.
Poc desprès el Xavier va descobrir que aquell infant li podia retornar quelcom de l'estimació de la seva pobre mare i dona, el Xavier es volcà sols per ell.
El Nil que des de petit, havia sigut un nen que sempre somreia; mai ningú l'havia vist plorar.
Un home comença a ser feliç en el moment en que estima una dona; i comença a gaudir d'aqueix amor i con retorna aquest amor tot cap el seu fill, tot aquest sentiment purificat.
El Nil anava creixent: Pare, pare vull un camió...
Ara no pot ser Nil, quant baixin millor les coses tel compraré...
Hi el Nil a pesar de la negativa somreia. Hi el Xavier pels seus endins sofria el tenir que negar-li al seu fill al seu petit un caprici, però es que ell? ¡Ell era tant pobre!
Pare, pare mira que soldats...
Si, Nil, si... Mes endavant et compraré tot, tot: Pilotes, soldats... I fins hi tot una bicicleta.
Hi així havia transcorregut tota una infantesa del pobre orfa de mare; entre privacions i desitjos.
El Nil esperava cada mati en va.
Un jorn va caure malalt.
****************
Fi del primer capítol: Per Ferran de Montagut, escrit avui dia 3 Abril 2004, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya. E-Mail: ferran_de_montagut@yahoo.es



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887863 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)