Cercador
Apartats del món
Un relat de: Marta Llobet- Compartir:
Apartats del món, on l’únic que se sent és el soroll de les onades relliscant sobre la sorra fina i blanca que esborra petjades i castells de sorra, on els pins i d’altres arbres simulen una muralla natural que protegeix la petita cala i la fa un lloc íntim i acollidor, on només s’hi pot arribar nedant; allà, és on hi ha el meu paradís.
Mentre observava atentament com el sol s’anava ponent a poc a poc però sense pausa, tenyint la sorra d’un color més rogenc, tu, amb el teu posat més trapella, amb l’aigua transparent que ens arribava fins als genolls, jugaves esquitxant-me, fet que em va fer reaccionar ràpidament i vaig decidir perseguir-te fins aconseguir que et rendissis. Vam caure l’un sobre l’altre sobre la tovallola i contemplàvem sense dir res, el meravellós paisatge que ens envoltava. Els dos vam seguir callats durant una bona estona, fins que, l’únic que ens il•luminava era la llum de la lluna que banyava la teva pell suau i nua d’un color més fosc. Ens vam quedar mirant als ulls intensament una llarga estona i tot seguit vas dir-me amb veu baixa que tenies tot el que algú podia desitjar; aleshores jo vaig decidir acariciar delicadament la teva pell que encara estava una mica humida i freda per l’aigua del mar. En fer-ho, notava com el teu cos s’estremia mica en mica i aquella carícia va ser el començament de més i més carícies. Amb els ulls tancats, notava com els teus dits viatjaven en silenci per la meva pell, com si de papallones es tractessin. El tacte dels nostres dits, el tacte de les paraules que la teva veu em xiuxiuejava a cau d’orella i els tendres petons van fer que el meu cos també s’estremís, i a poc a poc ens anàvem traient la vergonya, deixant despullats els nostres cossos de sucre.
El teu cos d’atleta reposava sobre el meu, i podia sentir els batecs sense control del teu cor que juntament amb els del meu, es sincronitzaven de manera que semblaven una sola ànima. Resseguia amb el meu dit el contorn dels teus llavis fins que s’acostaven per obrir els meus amb gran tendresa. I petó rere petó, els sentits em seduïen, fins que la teva passió travessava la meva ànima i la meva passió travessava la teva.
El fet de què fos la meva primera vegada feia que els nervis m’ofeguessin, però em calmava saber que tu ja en tenies experiència. Cuidaves cada moment, cada moviment que feies era tan suau i tot ho feies tant a poc a poc que ens permetia als dos disfrutar al màxim del plaer de compartir la mateixa nit i la mateixa lluna. Els petons esdevenien veritat i la passió deixava de ser un joc. Durant uns segons, em vaig aturar. La barreja d’emocions i sensacions em paralitzava. Amb els ulls tancats inspirava el poc aire que separava la teva boca de la meva i el deixava anar lentament, però tot i així no aconseguia que les meves pulsacions anessin més lentes, sinó que al contrari, el meu cor semblava que anés a explotar. Amb els ulls oberts, clavats en els teus, em vas dir que m’estimaves i aquella paraula, aquell moment, aquell segon, va hipnotitzar-me de tal manera que semblava el temps no existia i l’eternitat estava reduïda en aquell segon.
Després d’una nit apassionada ens vam adormir fins que la llum de l’alba ens va fer descobrir un nou dia. La intensitat del dia anterior, la calidesa de cada petó, la tendresa de cada mirada va fer-nos adonar de que ens teníem l’un a l’altre i que, passés el que passés, no deixaríem apagar aquell amor que ens unia.
Mentre observava atentament com el sol s’anava ponent a poc a poc però sense pausa, tenyint la sorra d’un color més rogenc, tu, amb el teu posat més trapella, amb l’aigua transparent que ens arribava fins als genolls, jugaves esquitxant-me, fet que em va fer reaccionar ràpidament i vaig decidir perseguir-te fins aconseguir que et rendissis. Vam caure l’un sobre l’altre sobre la tovallola i contemplàvem sense dir res, el meravellós paisatge que ens envoltava. Els dos vam seguir callats durant una bona estona, fins que, l’únic que ens il•luminava era la llum de la lluna que banyava la teva pell suau i nua d’un color més fosc. Ens vam quedar mirant als ulls intensament una llarga estona i tot seguit vas dir-me amb veu baixa que tenies tot el que algú podia desitjar; aleshores jo vaig decidir acariciar delicadament la teva pell que encara estava una mica humida i freda per l’aigua del mar. En fer-ho, notava com el teu cos s’estremia mica en mica i aquella carícia va ser el començament de més i més carícies. Amb els ulls tancats, notava com els teus dits viatjaven en silenci per la meva pell, com si de papallones es tractessin. El tacte dels nostres dits, el tacte de les paraules que la teva veu em xiuxiuejava a cau d’orella i els tendres petons van fer que el meu cos també s’estremís, i a poc a poc ens anàvem traient la vergonya, deixant despullats els nostres cossos de sucre.
El teu cos d’atleta reposava sobre el meu, i podia sentir els batecs sense control del teu cor que juntament amb els del meu, es sincronitzaven de manera que semblaven una sola ànima. Resseguia amb el meu dit el contorn dels teus llavis fins que s’acostaven per obrir els meus amb gran tendresa. I petó rere petó, els sentits em seduïen, fins que la teva passió travessava la meva ànima i la meva passió travessava la teva.
El fet de què fos la meva primera vegada feia que els nervis m’ofeguessin, però em calmava saber que tu ja en tenies experiència. Cuidaves cada moment, cada moviment que feies era tan suau i tot ho feies tant a poc a poc que ens permetia als dos disfrutar al màxim del plaer de compartir la mateixa nit i la mateixa lluna. Els petons esdevenien veritat i la passió deixava de ser un joc. Durant uns segons, em vaig aturar. La barreja d’emocions i sensacions em paralitzava. Amb els ulls tancats inspirava el poc aire que separava la teva boca de la meva i el deixava anar lentament, però tot i així no aconseguia que les meves pulsacions anessin més lentes, sinó que al contrari, el meu cor semblava que anés a explotar. Amb els ulls oberts, clavats en els teus, em vas dir que m’estimaves i aquella paraula, aquell moment, aquell segon, va hipnotitzar-me de tal manera que semblava el temps no existia i l’eternitat estava reduïda en aquell segon.
Després d’una nit apassionada ens vam adormir fins que la llum de l’alba ens va fer descobrir un nou dia. La intensitat del dia anterior, la calidesa de cada petó, la tendresa de cada mirada va fer-nos adonar de que ens teníem l’un a l’altre i que, passés el que passés, no deixaríem apagar aquell amor que ens unia.