Ànima

No podré bastir ja des del silenci
saps que dibuixava les platges buides
en feia recer per abandonar l'ànima
tot esperant que minvés al capvespre

Ara la meva ànima és revolta
revifa a trenc del xiuxiueig de la teva pell
tanca els ulls per navegar la teva veu
omple les platges dels ports que et reclamen

Ara la meva ànima batega lluny de mi
i em crida des dels teus llavis
per reprendre el nostre bes