Ànima bessona

Sempre he pensat que l'amor de la vida existeix, que per molts de fracassos que tinguem sempre hi ha algú esperant a creuar-se amb nosaltres, esperant a trucar a la nostra porta, per despertar tot allò que pensavem que teniem adormit, o simplement no sabiem ni que ho teniem.
Tot això forma part del destí, és ell i l'univers qui trien les circumstànices del encontre.
Crec que aquesta vegada el destí s'ha posat de part meva. Després de passar per una relació convencional, una de crits i maltractes i un altra de poca passió...
Ara puc dir que he trobat a la meva ànima bessona, que he trobat la part de mi que al morir en un altra vida va fugir per trobar-nos en aquesta, la part de mi que em faltava per poder tornar a respirar i per poder curar-me a mi mateixa, la part que simplement em fa veure que torno a ser capaç de plorar d'alegria, quan em mira, quan el miro mentre dorm, quan em toca i sento com si la seva mà recorregues per on jo vull que em toque, quan em mira i somriu i li pregunto perquè ho fa i respon que així és feliç, quan em besa i sospira i sento que s'omple, que l'omplo...
Aquella sensació d'haver compartit amb ell tota una vida, la sensació de que tot ens anirà bé, de que és ell qui em fa i seguirà fent-me feliç durant el que em queda de vida, que és ell qui fa que no respire quan pronuncia el meu nom, que és ell el que quan fem l'amor sento que la meua ànima pot tocar la d'ell i mesclar-se les dos juntes per formar-ne una de sola, la nostra.

L'estimo tant, que pensar que això acabi em fa morir, però s'he de part certa que no acabarà, que no acabarà ni en aquesta vida i en l'atra, que l'ànima quan se separa s'ha de tornar a retrobar, i així és, ens em retrobat amor meu, per continuar la vida que tenim que passar junts, per continuar l'amor que hem passat durants tants i tants segles, per seguir-te estimant com ho he fet fins ara i com tu també has sabut fer.

Per la resta de l'eternitat, de la teva xocoteta i ànima bessona

T'esttimo moltt