Anhelant amor

Sé que el que et dic és poc

però és que l'amor és sentiment de poques paraules.

Sé que no et sé dir més

però és que si tu ets amb mi tampoc em fa falta...




La sensació de sentir-te entès sense paraules, la sensació de dir-ho tot amb llavis closos, la sensació d'experimentar mil sensacions sense la necessitat d'abandonar mots...

I pensar que el creador de totes aquestes sensacions és l'amor, i saber que jo d'aquest en tinc poc... em consumeix cada dia una mica més.

Embogeixo cada cop que sento alguna remor dins meu, pensant que és l'amor que floreix de nou, però em desespero quan veig que era un simple batec més...

De vegades em demano perquè córrer la sang i inunda tot el meu cos del color de la passió, si l'única passió que ara tinc jo és trobar l'amor, doncs l'altre passió ja fa temps que dorm...
Em sento absurda buscant uns llavis, em sento rebutjada buscant un cor, em sento inútil buscant una ànima...
Em sento de totes maneres menys com em voldria sentir: Enamorada!

Sé que l'amor també fa mal i fereix, però les seves ferides són diferents, són ferides passionals, roges, d'aquelles que couen, en canvi la vida, com ara la visc jo, fereix d'una altre manera, fa ferides fredes, grises, d'aquelles que apaguen el cos, en canvi de reviure'l.

Vull ser estimada, ferida, tocada, desitjada...però només ho vull ser per l'amor!

Doncs un cop l'has tastat, les altres coses no et sacien...