anhel

no és gaire tard,
però la lluna ja brilla,
sé que és aviat
però el meus ells ja et busquen.

somnis,
qui pot evitar-los,
quan miro aquest cel
i veig la lluna, i les estrelles
i t'enyoro.

quan gairebé ni ens coneixem
quan no són ni les set
però llevo el cap
i la lluna neix

estrelles, desig,
il·lusions, somnis..
guerres per lluitar i sortir amb el puny alçat,
dies per compartir
i qui sap si pensar que potser ens hem estimat.

ets lluny, però et recordo
sóc lluny però t'espero
il·lusionada,
per aquesta entranyable màgia
però miro el cel, es aviat
i la lluna ja brilla
però miro el cel, és estrellat
i potser tu també el mires.

pots fer-me mal,
puc tenir por
i qui sap si les paraules cauran en record.

però somio, la lluna ja brilla...
i cada estrella que sigui un vers
i cada vers un desig
i que aquest desig acabi entre els teus dits
...per cada estrella un petó,
ja veig la lluna com brilla
es aviat,
però cansada de somiar-te
m'he assegut al balcó.