Amors trencats (Novel·la)

Ja havia passat bastant temps des que varen tornar d'aquell viatge. Las nits i els dies passaven mes que volant i les experiències de llavors quedaven en certa manera llunyanes en el temps.
Aquella nit, els records van tornar en el cap de la Joana, mentre asseguda en la poltrona del jardí de la seva casa va donar un pas en el temps. Quants anys havien passat? Des de les hores ja no recordava.
Aquell estiu, aquell jove on ella treballava, la absorbia de tal manera que tot el temps era insuficient. Ara desprès de tots aqueixos anys tornaven a la seva ment aquell records i que ella encara no havia pogut complir.
Aquella promesa que li havia fet al Nil en el seu moment i la seva consciència tenia una mena de remordiments...
Mandrosa va saltar de la poltrona va entrar a la casa es va despullar i es va posar aquella camisa transparent i sens res mes es ficà dins del seu llit, amb aquells llençols immaculats. S'adormí pensant que l'endemà li esperava una llarga jornada.
Molt aviat va trucar el despertador, quant en somnis encara, la Paula es va dirigir cap al bany obrint l'aixeta de l'aigua calenta per a barrejar-la amb la freda. Hi es ficà dins deixant abans caure al terra aquella fina camisa de dormir. Dins aquella banyera es va relaxar, mentre des de a vaig pujava una agradable flaire, que inundava tot aquella casa d'un deliciós cafè recent fet. Per aquella vella serventa que encara quedava en la casa, i que quant va acabar de preparar el desdejuni va tornaren al llit.
Va sortir del bany i es va posar al d'amunt un batí, i baixant a vaig a la cuina al d'amunt de la taula tenia una tassa de la quant sortia aquella deliciosa flaire d'un cafè recent fet. Fent una mica de mandra, encara va mirar rera els vidres que donaven al jardí, com queia una fina pluja. Va veure el cafè va tornar a dalt a la seva habitació es va vestir i desprès va tornar al baix per a dirigir-se ha un armari prop de la porta, on guardava una bufanda que seguidament va posares al coll, dons en aquella hora desprès de la pluja caiguda feia fresca, però abans dins d'aquell armari havia vist una capsa on hi havia cartes que li havia escrit a ella el Nil. Va tancar l'armari i va sortir al jardí hi ha pas lleuger s'encaminà a la porta del carrer, dons ja el rellotge d'una església ja havia tocat les vuit.
Es va acostar al seu cotxe que estava aparcat quasi front de la casa i es ficà dins de primer va pensar en ficar la radio per tal d'escoltar les notícies del matí, però va canviar de pensament i ficà dins un cassette que tenia en la borsa gravat amb la veu del Nil, es disposà ha escoltar-lo però la fresa dels cotxes i les veus del carrer no li varen deixar sentir com ella volia. Així que va apagar aquell cassette el trair i de nou el va guardar dins la seva borsa, pensant d'escoltar-lo en millor ocasió.

*********************************
Va arrancar el seu cotxe encara amb la veu del Nil dins de la seva ment Paula va pensar...
Ha arribat l'hora!
En para el cotxe en arribar al seu lloc de destí va pujar lentament les escales travessant la porta de vidre que donava al seu despatx, en uns moments desconnecta els seus pensaments i es reconcentra en el seu treball del despatx i es va fer aquella pregunta: Perquè l'havia elegit a ella? Potser perquè era escriptora? Potser per qualsevol altre motiu? Era quelcom que ella intentaria descobrir amb el temps.
El matí lluïa amb tot el seu esplendor, dons aquella pluja de la matinada ja havia desaparegut. El sol radiant entrava per els amplis ventalls, provocant un to d'alegria pròpia de l'estació Primaveral.
En sortint del seu despatx va saludar a tots els seus companys molt efusivament, fins i tot algú va dir al seu costat:
Paula tens quelcom a explicar?
Si! Va contestar Paula, tinc una història!
Desprès d'un dia esgotador, va agafar els estris i pujant de nou al seu cotxe va respirar profundament en arrancar es va dirigir cap a casa seva. El seu fidel gos estava rera la porta, bellugant la seva cua, hi esperant impacient el seu passeig de cada vespre. Aquell suau aire de la nit va servir per a relaxar els muscles tensos del dia.
En una terrassa enfront del mirador, la dona que cuitava de la casa li havia preparat un deliciós sopar. Mentre sopava va escoltar la veu del Nil des del seu magnetòfon. En acabar ella va prendre el seu ordenador.
Aquella nit Paula va complir la promesa que s'havia fet a si mateixa hi ha aquell misteriós home:
S'assegué en una còmode poltrona hi va quedar embadalida, contemplant aquell cel estrellat i van fruir en els seus pensaments el que li va passar amb aquell home el Nil. Rera la finestra, en mig de la foscor, mirava les llums llunyanes d'aquell habitat. L'interior de la casa era tot silenci. En el centre de l'habitació, una taula oferia ha una llum d'una espelma un ram de flors recent tallades la seva flaira es notava per tota la casa. Era ja tard. Aquella tranquil·litat desbordava el meu entorn, quant vaig sentir el motor d'un cotxe, que en mig de la foscor avançava cap a la casa. Altivada per tanta espera vaig sortir, i la figura del Nil va caure en els meus braços. Les carícies varen obrir camins de tendresa. Els dos en un profund peto, ens vam acostar cap a la taula aquella de l'espelma i de les flors recent tallades. Al fons hi havia el meu dormitori el qual esperava impacient el calor dels nostres cossos. La xemeneia encara els seus troncs eren encesos. El Nil en sortir del bany, sense altre vestit que la seva pròpia pell. M'agradava de veure i admirar-lo encara a pesar dels anys, la seva figura encara estava esplèndida i la tendresa va florir dins meu d'avant el desig de fondrem en ell. Sota els càlids llençols, les seves mans varen recórrer tot el meu univers amb una passió sense fre, deslligant nostres instints la carrega emocional d'aquella nit.
Vam seguir abrasats. Vaig apocar el meu cap en ell, vaig sentir la relaxació en el meu cos. Impregnada encara de la seva intimitat, vaig acaronar aquell cabells grisos mentre els meus pits ell tocava i petonejava sentint els meus mugrons erectes per tal efecte i afecta, mullats de la seva saliva, calenta.
Des del exterior un raig de llum entrava ja a l'habitació, les meves parpelles tot i amb això varen anar caient, portant la imatge del Nil dins dels meus somnis.
Encara endormiscada vaig obrir els meus ulls, quina hora seria? Apartant amb molta cura el seu rostre que estava encara junt al meu hi la posar-lo sobre el coixí ell es despertà. A cau d'orella li vaig dir: Amor meu segueix dormint!
Tapant la meva pell amb una bata vaig sortir d'aquell llit, sense fer remor. Amb passes mandroses encara, em vaig dirigir al meu despatx, des d'on es veia créixer un nou dia. Sota els núvols, sobre l'horitzó, un color taronja obria el nou dia. La vall deixava una certa tranquil·litat sobre el paisatge desert.
Dirigint-me cap a la cuina per a preparar un bon cafè, em vaig donar compta un dels calaixos de la taula estava obert. Em disposava a tancar-lo quant una fulla de DIN4 sortia fora d'ell hi havia escrit un nom sobre ella: Nil.
Amb ulls ràpids vaig recórrer molt apresa aquelles fulles. Una a una varen caure fins al terra i amb ella trossos petits de vida foren caient junt a aquelles lletres impreses. Ma pell estava com electritzada , mon ànima turmentada va fixar records d'amunt la nit cansada...
Vaig sortir al balcó. El sentiment de fugida va embargar el meu esperit i junt amb ell una gran pena va cobrir aquella recent començada matinada.
Lentament, vaig fer mes prop l'espai cap el lloc, on moments abans em sentia abrasada. D'on vens? Em va preguntar: Jo li vaig dir, que mes dona! Vas voler fer l'amor amb mi de matinada mes jo no podia, pensava que era res.
El Nil el sentir això es va alçar es va vestir i va marxar, no sense abans donarem un petó, un petó d'aqueixos que no s'obliden mai.
********************
Capítol II
La Paula per allunyar-se d'aquell fet i de la seva vida de treball va programar de fer un viatge per tal d'oblidar i recórrer mon, va pensar d'anar a la vella Atenes, però va canviar de parer i va pensar d'anar a fer un creuer potser pels països Noruecs tal fet i tal dit va demanar passatge i en una setmana ja estava embarcada en un vaixell meravellós, el primer dia va baixar arreglada al menjador tota ella despertava l'admiració dels altres passatgers dons la Paula era una dona amb un cert "sexapil" encara que anés vestida de qualsevol manera era dona de les que es fan mirar, no li van faltar homes que tots volien que es asseies amb ells però de tots ni va haver un que ella li va agradar sols de veure'l, era un home ni molt jove ni molt gran, però tenia allò que es diu personalitat, era un home atractiu mes aviat alt, aparentava una quaranta tres anys, vam seure a la mateixa taula precisament la taula presidencial del capità, aviat els dos varen agafar confiança com si ens haguéssim conegut de tota la vida; era una persona que s'hi podia sostenir una bona conversa, es veia que era un home de mon. Quant es va presentar a mi em va dir que es deia Ferran jo li vaig dir Paula, Ferran va ser el company inseparable de Paula durant tot aquell bonic creuer, aquell que potser mes aviat o mes tard potser podria compartir vida.
Una de les nits en que el vaixell feia la seva travessa, van tocar dissimuladament, i molt discretament a la porta de la meva cambra jo vaig obrir hi era ell, era el Ferran; portava dos copes i una botella de cava brut, hi ha cau d'orella em va dir Paula estimada això de que es el teu primer viatge ho em de celebrar i obrint la botella i omplint les dues copes en aixecar la seva i va dir: Per la Paula per haver fet aquest creuer i perquè si no l'hagués fet jo avui no podria brindar amb ella, ja que tampoc t'hagués conegut estimada, els dos vàrem brindar i crec, no estic massa segura però em vàrem veure mes d'una botella, i sense donarem compta els dos estàvem en el meu llit, ell em despullav
a a mi, jo a ell amb una desesperació de calentor com si mai jo hagués fet l'amor amb ningú, semblava com si fos una noia que recent surt amb un home per volta primera, la veritat es que no se si pel cava o perquè em vaig abandonar a ell. El Ferran va fer amb mi el que va voler i mes, vàrem fer totes les postures que normalment es fan i d'altres que jo desconeixia, aquell llit era una orgia amb tota regla, els llençols eren mullats, els nostres cossos mullats, suats i tot el que os pugueu imaginar, crec que ell me va posseir moltes i moltes vegades, va ser una nit eterna, la seva boca va recórrer tot el meu cos de dalt a baix tantes vegades com el va voler, era tant bo amb aquestes coses...
Aquestes coses del sexe, del amor apassionat el meu sexe estava obert com mai ho havia estat, em va fer la postura del frare, les tisores, un o dos francesos, tota jo estava calenta i la veritat es que gaudia de tot el que ell em feia, es notava una certa experiència en aqueixos temes.
No recordo com va acabar, però si os diré que jo em despertà de nit, de moment em vaig pensar que tot va ser producte de la meva ment, però al moment vaig notar que no dons tant el llit con tota jo érem un bassal de mullena enganxosa, vaig mirar l'hora hi eren sols les dotze de la nit, i pensà no pot ser si ell va venir prop de la una? Però on era ell? Jo estava sola en aquell llit tot mullat i a la vegada mullada. Vaig mirar el calendari del rellotge i dons, ja era el segon dia de travessa, havíem estat "follant" apassionadament una nit, tot un dia i jo que se.
M'aixecà les meves cames no m'obeïen anava de cantó no per el balanceig del vaixell, no, mes aviat eren les meves cames, el meu cos no el podien sostenir, estava jo tota dolorida, causes... Ja las sabeu! Em dirigí com vaig poder cap a la dutxa, en entrar i dins de la banyera estava ell, el Ferran tot estirat dins d'ella bevent un Martini, em va dir mirant-me bona nit Paula has descansat be? Vos que et faci un lloc dins de la banyera? Jo com que encara no estava gens desperta hi em trobava tant bruta li vaig fer que si amb un moviment de cap, hi em ficà a dins de cara a ell.
Al poc de ser a dins ell em va oferir una copa de Martini, que jo vaig acceptar ja que també tenia la gola seca, a continuació em va dir t'ho vas passar be Paula? Si! Ets un amor ho saps fer tot per a que una dona gaudeixi del sexe.
***********************
Conclusió:
Aquell viatge amb el creuer va ser meravellós, poc o gens vaig veure dels lloc on ell va anar, dons la major part la vàrem passar dins de la meva cambra encara que a pesar de tot va ser una excel·lent experiència.
Quant vam tocar terra ja de tornada de les vacances, el Ferran es va acomiadar de mi amb un adéu maca no saps pas lo ve que m'ho he passat amb tu, quant vulguis em truques i en fem un altre de creuer. Hi donant mitja volta es va perdre barrejat amb tots el viatgers que estaven en el moll. Jo tota compungida vaig agafar un taxi i li vaig demanar que em portes a casa. En arribar el meu fidel gos bellugant la cua ja m'esperava rera la porta, per a fer el passeig nocturn de cada dia. Aquella nit desprès de portar-lo a fer el seu passeig jo de nou m'asseia a la meva poltrona d'arrera la finestra que dona al jardí, i vaig pensar amb el Nil i amb el Ferran i amb totes les coses que m'havien succeït i mirant el cel estrellat vaig pensar que els homes son com son, sols pensen amb nosaltres, amb el sexe seu ens tracten com a dones objectes dels seus capricis i em vaig jurar que això a mi no em passaria ja des ara mai mes. Em vaig ficar sola al meu llit de ma casa, pensant que demà m'esperava un dur dia en el meu despatx. Hi em quedà adormida amb la meva ment en blanc.

Fi.

Ha sigut una novel·la escrita per en Ferran de Montagut, començada el dia 20 de Juny acabada avui dia 27 de Juliol del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!

La Paula en la seva cambra del creuer.