Amor tremolós

Un relat de: Marc Freixas

Com et puc parlar amb una veu tremolosa?
Com et puc tocar amb unes mans tremoloses?
Com et puc mirar amb uns ulls tremolosos?
Com et puc besar amb uns llavis tremolosos?

I si tinc el record també tremolós,
com t'oblidaré sense pensar-te?

I si tinc l'amor també tremolós,
com t'estimaré sense acariciar-te?

I si encara tinc el cor embriagat del teu somriure...

i les mans brutes dels teus petons tan nets,
i la cara trista que la teva mirada alegre m'enfonsa en el no res,
i perdurable en llàgrimes incontrolades,
i també els llavis bruts dels teus petons tan nets altra volta,
ara diga'm, fes-me la pregunta de com ho haig de fer per no tremolar,
i m'ho preguntaries així :

com t'ho fas per no tremolar, després de tantes confessions tremoloses?

Ni parlar-te puc,
ni tocar-te,
ni mirar-te,
ni besar-te...

però d'estimar-te en sóc presoner tremolós.

Comentaris

  • A mort remo l'ós[Ofensiu]

    Pinzellaré amb tremolor
    les paraules a les aules
    del dolor

    Escupiré amb tremolor
    els versos als enversos
    del cor

    Somiaré amb tremolor
    poesies i tramvies
    a les vies de l'amor

  • contradiccions[Ofensiu]
    Nicte | 20-01-2005 | Valoració: 9

    M'ha recordat a un q vaig escriure i començava amb "serà perquè em tremola l'ànima" ... no recordo res més! (aix! desastre!) Però si recordo el sentiment pel qual el vaig escriure, com tu, aquesta contradicció que no saps per on agafar-la, tota la màgia q algú et fa sentir et toca i es transforma en pols.
    Magnífic aquest vers:
    "I si tinc el record també tremolós,
    com t'oblidaré sense pensar-te?"
    Cristina

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.