Amor: realitat o ficció (carta a un estrany)

Avui ,estem junts , malgrat totes les meves dubtes , he vingut ,....en part ,perque tú m'ho has demanat.
Em regales tot tipus de paraules boniques ,cariçies i petons .
Truquen , i es el teu movil. .Ho apagues ,com si res , pero jo ja estic farta de sentir que aquesta relació no es real .
Fins ara no volia …. pero crec que ja ha arribat el moment . I sense pensar massa, et trec el movil de les mans i ràpidament vaig buscant els SMS rebuts , al mateix temps que em demanas que t'ho doni . Tecleig amb rapidesa abans que m'ho treguis , i de cop i sobte ,trobo allò que buscava .
La veritat es que no vaig sentir res especial quan vaig descobrir per fí tot aixó que sempre havia pensat de tú , que ets un fals i un mentider .Que no em mereixes.
Em feia vergonya llegir aquelles mateixes paraules que tantes i tantes vegades em deias amb tota convicció : " "t estimo" . "Ets la meva vida" "Et necessito"
Pero ara , dedicades a una altre dona …
Penso : i ella ?? Ella no sap res de les teves infidelitats, ni de la teva doble vida .Almenys jo et conec una mica més , o potser només sigui una questió de ´personalitat : en poc temps he descobert coses que ella no ha fet en tant mesos .
Digas : quin sentit té aquesta merda de relació?
Explica'm , si us plau , vull entendre …
No penso fugir ,perque, malgrat aquesta merda, malgrat aquesta farsa, vull saber quina mena de enrenou hi ha dins de tú .
No sé si ets un malalt ,un poca vergonya o un desgraciat
Aquesta situació m´ha produït un sentiment un tant especial : pena , impotencia , tristeza , pero sobre tot, per tú , perque no t'estimas ni a tí mateix ,no saps el que vols ni coneixes que vol dir "integritat" Em sento mil vegades més forta que tú perque jo sí sé el que vull : a tú Malgrat tot , soc feliç , perque ara estic , no amb el meu princep sino amb un personatge desconegut , que jo mateixa he triat , conscientment .
I com que t'he triat , et començo a petonejar i em tornas a dir que m'estimas .Ens abraçem , parlem , i a mi ja tot tant em dòna ; tan sols vull passar una bona estona amb tú.
Ara ja no som amants , som complices d'una bogería.
Ens despujem i fem l'amor .Ningú ens obliga , som nosaltres que ho hem escollit lliurement … Tú estás suat i crides més que mai i jo , ja no et tanco la boca com altres vegades , perque ja no ets meu .
Fes el que vulguis .
Em deixo anar i es la primera vegada de la meva vida que vaig sentir que havía perdut la condició de esser humà .
Només vull sentir i ja no sé el qué…
¿Qué signifiquem tú i jo?
Probablement , ni tú ni jo ho sabrem mai .