Amor impossible

Un relat de: Bartomeu Carles

A Josep Vicent Marqués

Aquell campanar senyorívol, d'ombra aristocràtica i allargassada, se sentia orgullós de marcar el ritme de tot un poble. Patia, però, de soledat. No havia estat mai enamorat. I això que havia desitjat gaudir de les delícies de l'amor des que els homes van construir-lo. La seva irritació augmentava dia a dia veient com s'esllanguia aquell inútil veí seu, aquell campanar soterrat, de peus humits, orfe de campana.

Al seus peus, un pou retornava al campanar tota la irritació que rebia d'ell. No entenia quina utilitat podia tenir per al poble aquell company petrificat, aquell pou sense aigua, inservible malgrat el somriure fals i previsible que escampava amb aquelles dents brillants i bellugadisses.

- Llàstima - pensava cada migdia la font de la plaça, mirant, entristida, un i altre-. Esdevindrien una parella perfecta.

Comentaris

  • Reconeixement[Ofensiu]
    Bartomeu Carles | 23-09-2004

    Aquest petit relat ha volgut ser un humil homenatge a Josep Vicent Marquès i al seu llibre "Amors impossibles".

    Recordo que quan vaig llegir-lo, ja fa un temps, em va impactar per la fantasia i el seu bon fer literari. En el llibre s'inclouen històries d'amor impossible de diversa mena, també entre objectes inanimats (em va semblar especialment ben trobada la història d'amor impossible d'una plana de llibre envers la seva companya, condemnats a formar part d'un llibre perpètuament obert des de la mort sobtada del seu lector).

    Reconec que aquest és un relat molt curt, potser massa. La veritat, vaig pensar que aquells castellans barrocs potser tenien raó, per allò de "Lo bueno, si breve, dos veces bueno; y si malo, no tan malo".

    Tornaré a revisar-lo a l'ordinador de casa, per veure què s'hi pot fer (sense contravenir la màxima barroca, però).

    Gràcies, Biel!

  • Llàstima[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-09-2004 | Valoració: 9

    Llàstima que sigui tan curt, la visió de tot un poble amb els ulls d'un orgullós campanar em sembla força original...

    Biel.

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

47076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!