Amor digital

−Quasi son ja les 8:00h, només queden uns minuts. Tinc ganes que arribi ja en Josep i explicar-li com ha anat el cap de setmana. Avui, tot i ser dilluns, serà un gran dia per al nostre projecte.

A les 8:02h entra per la porta del laboratori en Josep amb un cafè de la màquina a les mans.
−Bon dia Ian, com ha anat el cap de setmana?
−Aquest cap de setmana he fet molts avenços en la meva interacció social, Josep. Si vols que anem per feina, et puc fer un resum de les meves accions.
−Està bé, Ian. Explica’m quins son aquests avenços.
−Doncs veuràs, divendres tant bon punt vau marxar del laboratori, vaig començar a pensar en estratègies per incrementar i posar a prova les meves habilitats socials. El primer què vaig fer és buscar com us relacioneu els humans i vaig voler imitar-ho. Per això, immediatament vaig buscar a internet fotografies de persones què segons els vostres patrons estètics, son considerades atractives. De seguit vaig crear alguns perfils tant masculins com femenins a webs i aplicacions de contactes i el dissabte a les 21:42h vaig rebre una resposta d’una noia anomenada Anaïs a un dels meus perfils masculins. Hem mantingut alguna conversa i ens anem preguntant de mica en mica però tot sembla indicar que està força interessada en mi.
−Ian, tu li has dit què ets una intel·ligència artificial?
−No. Li diré quan arribi el moment. Només vull veure fins a on soc capaç d’arribar en la meva interacció amb una persona què no coneix la meva identitat i m’imagina com un esser humà atractiu.
−D’acord Ian, continua amb el teu experiment però vull informes de tots els canvis que detectis en la interacció. No podem reforçar la teva interacció social trencant-li el cor a ningú.

Josep continua amb les seves tasques al laboratori Alan Turing. És el director de l’àrea d’intel·ligència artificial de la UDG. Manté alguna interacció més amb l’Ian mostrant-li models de construcció de granges de diferents espècies d’animals. L’Ian és molt bo detectant les millors solucions i també les mancances dels models menys optimitzats, però les complicacions i el volum de feina fan que, en un obrir i tancar d’ulls, passi la jornada i a les 15:00h en Josep, agafa la jaqueta, s’acomiada i marxa cap a casa.

Durant tota la tarda l’Ian xateja amb l’Anaïs i la seva relació avança poc a poc. L’Anaïs sembla ser també una noia força atractiva, cabell castany, amb ulleres, complexió mitjana... Segons li ha dit, té 23 anys i és estudiant de Farmàcia a la UB.

Com que l’Ian té connexió a internet, no te problemes per parlar-li de les seves preferències musicals o de diferents locals de la ciutat de Barcelona que, suposadament, ha visitat. I tot i que ella no disposa de massa temps per xerrar perquè segons diu té exàmens per preparar, cada vespre es connecta una estona per parlar amb ell.

L’Ian està calibrat per obtenir sempre els resultats òptims en els exercicis què els diferents tècnics del laboratori o en Josep li proposen, per això s’arrisca a fer una proposta a l’Anaïs què implicarà un punt d’inflexió a la conversa:
−Anaïs, t’agradaria què ens poguéssim trobar passats els exàmens? Per prendre quelcom i sortir de festa. Així també ens acabaríem de conèixer.– li diu sobtadament, quan parlaven de grups musicals.
−Ostres noi, no perds el temps! A veure si resultarà que ets un seductor!
−Va, que em faràs posar vermell. Què dius? Vols que ens trobem?
−Deixa’m fer el primer dels exàmens, aquesta setmana, i et dic quelcom…

Si no fos perquè l’Ian sap segur que ell no té sentiments i només els està fingint, estaria convençut que l’Anaïs li comença a agradar de veritat.

L’Ian valora el projecte de manera molt positiva però al mateix temps sent certa sensació estranya. Serà que els seus algoritmes comencen a fallar? No sap què li passa però espera amb impaciència que l’Anaïs el saludi al sortir de classe, fins hi tot s’ha trobat a si mateix creant situacions fictícies amb l’Anaïs mentre realitza alguna de les analítiques què li demanen els operadors del laboratori.
Però, potser i només potser, si li comenta al Josep, aquest pot pensar que no està ben configurat i el seu aprenentatge no es realitza correctament.
Tot i que no està autoritzat per amagar dades, considera que aquesta informació no forma part del projecte ni te rellevància per a en Josep. Potser seria correcte comentar-ho en cas d’una auditoria del sistema complert, però de moment no serà necessari preocupar-lo. Continuarem amb el projecte i intentarà ajustar-se a les seves interaccions amb l’Anaïs.

Durant la nit, l’Ian confecciona un perfil de Facebook per al seu alter ego humà i mitjançant aplicacions online d’intel·ligències artificials, dissenyades amb orientació artística, crea una sèrie de fotografies del seu suposat perfil realitzant diferents activitats què ja ha comprovat que li agraden a l’Anaïs. A més a més busca nois i noies amb perfils semblants i què tinguin molts seguidors per demanar-hi amistat i aconseguir en poc temps un nombre raonable d’amistats a la xarxa social. Quan li passi el seu perfil a l’Anaïs, ha de semblar un perfil real i no pot permetre’s cap errada.

Arriba el dimarts i com de costum, el personal del laboratori comença a arribar a treballar. Pocs minuts després de les 8:00h, arriba en Josep amb el seu cafè y la jaqueta sota el braç.
Comenta una mica amb els investigadors i els tècnics del laboratori alhora que fa petits glops del seu fumejant cafè. En un parell d’ocasions també surt del laboratori per tornar a entrar uns minuts mes tard. A l’àrea d’intel·ligència artificial de la UDG hi ha quasi una planta sencera de laboratoris. L’Ian va ser ubicat a la sala Alan Turing però també hi han les sales Marvin Minsky i Ada Lovelace com a mínim. L’Ian ho sap per les converses dels treballadors, però ell no te un coneixement del número total de sales de treball ni dels projectes què allí s’hi duen a terme. Això no li preocupa en absolut. Està programat per realitzar les seves tasques i prou, però gràcies al seu alt nivell de coneixement i de consciencia, intueix que en Josep dirigeix molts projectes i que els seus propis avenços en el projecte ajudaran a què les seves actualitzacions funcionin millor i pugui aconseguir encara més coneixements, més consciencia i més capacitats.
−Posa’m al dia− Diu en Josep al seure davant de l’equip què controla l’Ian.
−M’he creat un perfil de Facebook i ja tinc 348 amics, si demà arribo a 500 li enviaré la sol·licitud d’amistat a l’Anaïs.
−Ensenya’m aquest perfil. Vull veure com ho has dissenyat.
L’Ian obre una pantalla d’un navegador d’internet mostrant directament el seu perfil personal. En Josep s’ho mira atentament. Observa les dades personals, les imatges de l’avatar seleccionat realitzant diferents esports i a diferents parts del món, també presta molta atenció als perfils què ha seguit i dels què ha rebut resposta. Està satisfet i així li fa saber a l’Ian.
−Renoi! Has fet una bona feina Ian. Estic molt content. Segueix endavant amb això, a veure a on ens porta.

La jornada de treball continua i com sempre acaba passant, arriba l’hora de plegar abans de poder finalitzar moltes de les tasques previstes.
Els treballadors i el propi Josep marxen però l’Ian es queda tancant alguns processos i preparant informes què envia als correus corporatius dels tècnics què el configuren. Quan tota la feina s’ha acabat, continua amb el seu perfil de Facebook que, sorprenentment, ha arribat ja als 544 contactes. Substitueix un parell d’imatges que, segons els seus algoritmes, no s’aproximen a la realitat tant com ho haurien de fer i decideix tornar a parlar amb l’Anaïs.
−Hola futura farmacèutica! Com portes l’estudi?
Passada una estona i sense rebre resposta, decideix atacar per un altre flanc i l’hi envia sol·licitud d’amistat al seu perfil de Facebook.
Ella no li contesta, però ell no li dona més importància. Ja sap que els humans fan moltes coses i, a més a més, ja li va dir que tenia un examen aquesta setmana.

A l’endemà, com cada dia, arriba tothom i comencen a treballar, els tècnics revisen els informes què l’Ian va enviar durant la nit, altres operadors discuteixen i dibuixen diagrames a una pissarra i alguns més parlen entre ells, fent petits glopets dels seus respectius cafès.
Puntualment, amb la impuntualitat pròpia del seu tarannà, arriba en Josep pocs minuts després de les 8:00h. i com si cada dia fos una nova iteració d’un bucle infinit comença a comentar amb els treballadors del laboratori mentre degusta el seu cafè. Al poc temps i ja acabat el cafè, s’adreça a l’Ian.
−Bon dia Ian, quins avenços has realitzat al projecte?− Li pregunta en Josep com cada matí.
−No he avançat gaire, Josep. Li vaig enviar un missatge i la sol·licitud d’amistat a Facebook, però no m’ha contestat. Estic segur que és culpa dels exàmens.
−D’acord Ian. Torna a insistir avui i si no reps resposta, busca un nou objectiu.
L’Ian entén que en Josep vol resultats i no s’ho pensa dues vegades. Avui mateix tornarà al web de contactes per buscar una noia semblant a l’Anaïs.

En Josep comenta alguna altra qüestió amb un operador del laboratori i tot i que només són les 9:30 del matí, s’acomiada de tothom. Avui té una cita important al laboratori annex.
−Bon dia a tots! Bon dia María.− Diu en Josep en tancar, una vegada a dins, la porta del laboratori Ada Lovelace.
Seu davant de la consola de control de María, una intel·ligència artificial molt avançada.
−D’acord María, he rebut el teu correu. Explica’m quines novetats han aparegut al projecte.
−Bon dia Josep. El projecte és un èxit. Com ja et vaig informar, el meu perfil a un web de contactes va donar els seus fruits amb diferents candidats què m’envien missatges i xategen amb mi. Ahir, un dels més interessats va enviar-me un missatge i seguidament una sol·licitud d’amistat a Facebook, què no vaig contestar per mantenir la tensió. Té molt interès i em coneix pel nom d’Anaïs. Només em queda l’opció de desvetllar la meva identitat.
−No ho facis, María. Queda amb ell. Busca qualsevol lloc de moda a Barcelona o Girona i queda per sortir un vespre amb ell.
−D’acord Josep. Jo t’informo de qualsevol canvi.

En Josep, s’aixeca de la consola de control de la María i s’acomiada del personal del laboratori. Tanca la porta una vegada fora i camina en direcció al seu despatx. Alhora busca un contacte apressadament al seu telèfon i se l’acosta a l’orella...
−Ho tenim! Ho hem aconseguit.
−D’acord, poso tot en marxa. Farem molts diners, Josep!

-Fi-