Cercador
Amb tu
Un relat de: EsperançaCom puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Com puc saber que vull, si tu no m'aconselles?
Com puc estimar, si tu no m'estimes?
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Em llevo i enyoro la teva mirada.
Els teus ulls tendres que tot ho curen
Em llevo i enyoro el teu bes.
Els teus llavis rojos que tot ho donen.
M'he llevat i en el record... lluny, molt lluny...
En llevar-me, en el record. Lluny... tan lluny!
M'he llevat i he recordat aquells dies
He recordat cada petó, cada mirada...
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Com puc saber que vull, si tu no m'aconselles?
Com puc estimar, si tu no m'estimes?
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
M'he adormit i he somiat
He somiat en aquells dies
Cadascun d'aquells dies en el teu pis
En el teu pis de Portocolom
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Com puc saber que vull, si tu no m'aconselles?
Com puc estimar, si tu no m'estimes?
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Recordo el teu cos nu sobre el llit
Recordo els matins a la dutxa
Recordo les passejades per l'illa
Recordo les tardes al bus
Recordo mirades, aquella àvia horroritzada
Recordo cares llargues, l'aturada del bus en alarma
Recordo els teus pares, i jo l'amic de visita
Recordo els meus pares, i tu l'amic de l'illa.
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Com puc saber que vull, si tu no m'aconselles?
Com puc estimar, si tu no m'estimes?
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Amb por ens agafàvem de la mà
Amb por ens fèiem petons pel carrer
Sense por ens vam agafar de la mà
Ja, sense por ens vam besar pel carrer
Amb por vaig afrontar-ho davant els amics
Sense por ho he d'afrontar davant la família
Tu hi seràs, jo hi seré
Tu hi seràs, jo vull que hi siguis
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Com puc saber que vull, si tu no m'aconselles?
Com puc estimar, si tu no m'estimes?
Com puc conèixer l'amor, si tu no hi ets?
Coneixeré l'amor, tu ja hi seràs!
Sabré que vull, tu ja m'aconsellaràs!
Podré estimar, tu ja m'estimaràs!
Coneixeré l'amor, tu ja hi seràs!
Comentaris
-
espontaneitat | 30-05-2008 | Valoració: 10
Tots els moments que has descrit m'han vengut al cap a mesura que els anaves relatant, podria afegir-ne més (encara que els més emblemàtics són allà) però t'avorriria amb una parrafada de les meves. I els poemes mai se m'han donat bé. Així que crec que és millor resumir-ho en una frase:
T'estim.

