Amb l'Aurora a l'esquena

Com perdut enmig de boscos
guaitant amunt el cel
he trovat el seu encant tot arreulit
perdut indefinit una nit tot sonant
distorsionant dins del meu cap.....

no hi sóc em diu no para mai...
un esglai imperturbable que m'esperona l'esperit....
et necessito a cada pas per saber on para el teu alè.
La companyia d'un amor que m'acompanyi un passat.
I jo què faria sense tu, que m'expliquessis el teu món tan rutil.lant i emetent de tot allò tan estrident entre huracans astres i trons.