Amb esperança

En aquest moment sembla que tot s'atura
que tot mora pel vell crit d'enyorança
fent de la vida una trista pintura
amb els falsos colors de l'esperança.

Tot barrant pas a una vella envergadura
pels camins foscos d'una trista estança
nega llum a qualsevol estructura
que vol sobreviure sense recança.

En aquest moment sembla que tot s'acura
a necessitats vitals d'amenaça
de l'inconscient sorgides com l'escuma
exigint canvi la final balança.

Tot barrant pas de nou per vella amargura
instint de supervivència de raça
sorgeix de les fonts d'antiga escriptura
de força, de vida i gran esperança.