Amagats

Un relat de: AnniN

Ens amaguem darrere d'una porta negra, com qui està amenaçat pel fi de la vida. I darrere d'aquesta porta negra ens perseguim un a l'altre, per desitjar-nos falces esperances: tu, fent teatre rosa; jo, evocant la meua crua realitat.

Amb la mirada ens imaginem, els llençols impregnats de suor i somnis, com fa un temps una mica llunyà.

Aquell temps llunyà, on jugàvem amb la perillosa realitat girada de cap per avall: que tots dos sabíem que estava de cap per avall, potser tu més que jo. Però jo més que tu, l'hi pintava un somriure en front de tots dos, per difuminar els tendres moments que un amb l'altre vam presenciar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AnniN

AnniN

7 Relats

5 Comentaris

4473 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
"No tinc forces per tirar avall aquestes portes tancades. No et permetré l'entrada al meu regne sense flors, ni llunes, ni estrelles. Sírius ha mort a les meues mans, tremolant de fred. Hi ha cels que no han existit mai. No entraràs en aquest dolor tancat. No t'obriré les portes de casa meua perquè moriré de fred abans de morir ofegada pel pes de les mentides".

Júlia Zabala


"La paraula deslliura els ignorants,
comencen els amors amb la paraula,
les paraules menyscaben els tirans".

Joan Oliver