Altra vegada

Fou sortir de casa i sentí les flairoses flors
Que amb el seu perfum enamoren tots els cors
Els cors dels enamorats, dels joves i dels grans
De gent sense nom amb històries immortals

A qui pertanyia aquella meravellosa presència
Que feia canviar el parer de tot ésser
Que canviaba tot en el seu entorn i essència
Que tornava el dolent en bo sense poder ésser

Tenia la cabellera llarga de color castany
Vestida lleugera i ballant descalç
Danses descondegudes que amb el vent
S'elevaba enlaire com l'ànima d'un penitent

S'anomenava Primavera els qui la coneixien em digueren
I em recomanaren que no m'acostés
Si és que no volia patir d'amor com ells
Malaltia que molts enganyosament prengueren.

Sense dir-li res els seus ulls de mar em van mirar
Transportant-me sense adonar-me més enllà
De les petites que coses que et fan pensar
Que la teva existència no té on parar.

Vaig despertar als seus braços ardents
Com ferros acabats de forjar
I tenint raó tota aquella gent
Enamorat vaig quedar
I malalalt d'amor haig de viure
Com a càstig per a la resta dels meus dies