Ales

Com volava cap aquell indret,
Sense ales?

Cada estel era un obstacle,
Iteratiu i somnolent,
Quan caminava pels núvols,
Buscant-te.

Tornava a descobrir l'oxigen
Rere les parpelles,
Agosarat entre els planetes,
Infinit i estranyament efímer.

Feia els càlculs i errava:
La distància, per llarga,
No era res més
Que una passa.

Com podia volar sense ales?

Flanquejat de farina i galàxies,
Concordar batecs i idees
No sempre era la sortida
Més encertada.

Les voltes que m'enfrontaven
Amb un sol d'estrèpit i indigència
Semblaven senyals d'un mapa
Traçat sols per perdre's.

I jo com podia enlairar-me,
Si em faltaven les ales?

M'hagués ofegat a les platges,
Defugint sense alè els meus naufragis,
Però més enllà de l'onatge,
Em vas alçar per curar-me.

Com puc deixar de volar
Si m'has regalat les ales?