Alegria de viure

En una setmana, el marit la va deixar i va perdre la feina de la seva vida. Va fer les maletes i es va apuntar de cooperant a l'Amazònia Equatoriana.
Havia d'acompanyar 12 nois que vivien al carrer i treballaven de "betuneros", netejant les sabates dels rics de la ciutat. Ella els ensenyava a cuinar, tramitar papers, curar-se ferides. Ells, el coratge de viure.
Vivia a una casa petita i rosada, rodejada de plataners, amb una cotorra a la finestra i dues granotes al bany.
Holger Bastidas era el més tranquil. Va fugir de casa als 6 anys, cansat de fuetades, fam i insults. "Donya Elisa", una mare treballadora, el va adoptar, però al cap d'un any ella va morir. No podia pagar els medicaments.
Agombolada pels amics cooperants, van inaugurar una casa-refugi pels nois del carrer. Treballaven nit i dia, però la vida fluïa intensa i sorprenent. Cada dia era diferent.
Quan tres anys més tard va tornar al món ric, mai més va tornar sentir aquella alegria de viure, aquelles ganes de treballar.