ALÇA LA MA

Alça la ma i demana ajut,
entre els dits menuts
s'escola lentament,
sense força, la fragància
de la vida. Un lleuger aroma
que no ha tingut temps d'assolir
la frescor que li atorga el temps.

Cristalls transparents,
d'aigua insalubre i tèrbola
que beu a glops petits
la mort, en basses desnaturades
on les mosques hi fan jaç.

L'orella escolta el fet covard
del regne de les ombres, i gira cua,
cal merèixer aquell món d'insomnis?

Sense plany, sense recança,
no es queixa, somriu, viu...

I a nosaltres, tan sols se'ns fa un nus a la gola.