Així és verdaderament la vida.

Sóc una persona molt fàcil de convèncer però molt difícil de fer entrar en raó. Quan tu dius blanc jo dic negre, però que culpa tinc jo? He nascut així, si no t'agrada pots agafar la porta i anar-te, és molt fàcil veure els defectes dels altres i no veus els teus propis. En els anys que tinc ningú va ha poder canviar-me, és la meva forma de ser, així demostro la meva autenticitat. La gent perquè sempre et critica i mai et lloa? Perquè no poden veure't feliç, sempre hi ha un punt negatiu que et troben, i així és la vida, quan creïes que ho tens tot alguna cosa va malament, mai pots tenir un període de vida alegre, i com no, sempre la culpa la tens tu, una vegada i una altra i no s'adonen com et dol això, mentre que ha ells no els dol i tu ho passant-ho mal i això et fa a poc a poc empetitir, i després et demanen que siguis alegre, que no ploris, que siguis dur, COM? aquesta és la meva pregunta, si algú té l'antídot que m'ho digui perquè jo no ho he trobat àdhuc. I per últim, el súmmum de tot és que si comptes que et passa és perquè vols donar pena, llavors que hem de fer? Anar-nos a una illa deserta i així ningú estarà malament per la teva culpa i no podran tirar-te-la així.