Aixeta

Un relat de: Marc Freixas

El rajar de les gotes, cada cinc segons;
vint-i-quatre hores diàries de xiuxiueig humit.

El plor d'aquella gota passada per aigua, trista;
la solitud blavosa del seu rostre empobrit.

Aixeta que no tanca bé,
provocant la continua pèrdua de les esmentades gotes.

Aixeta, que t'observo mentre penso;
em provoques un embussament del penament.

Imagino si les gotes embussades finalment,
formaran un gran llac per banyar-m'hi eternament.

La preocupació per arreglar aquesta ditxosa aixeta,
desapareix, se'n va, s'esvaeix,
i ja no tornarà més.

Ara cal preservar aquest gran llac que m'he inventat dins de la meva ciència-ficció que viu en un racó del pensament del meu incansable cervell,
per tal de restar preparats en aquest estat fictici,
i somriure obertament amb totes aquestes gotes que han fet possible el gran llac.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.