Cercador
Aixeca el cap, que si no, cauràs.
Un relat de: Fatima Zh- Compartir:
Encara avui hi penso, la tensió, la por, mirar al darrere i veure com m'amollaves, i deixaves que jo sola continués el camí. Així era, una gran aventura el simple fet que m'amollessis perquè aprengués a anar amb bicicleta.
Recordo les teves paraules mentre que m'allunyava: "Fàtima¡ Mira endavant, alça el capet que si no cauràs¡" Ara m'aturo a pensar en com la situació s'ha tornat a repetir: L'aventura ja no és anar amb bici, l'aventura és la mateixa vida, un "pack" que inclou dolors, alegries, amistats família, somnis i un llarguíssim etcètera difícil de concloure, a més, ara ja no és que només m'amollis el seient de la bici per deixar-me acabar el camí sola, sinó que te'n has anat completament, te'n has anat, simplement ja no hi ets, i em costa creure que als meus catorze anys es va acabar el simple arribar a casa i trobar-te a tu, a la mare, tots junts, una família completa... se'm fa difícil pensar que s'han acabat tan prest els passejos en bici, les tardes mirant documentals, els viatges en vaixell, les discussions, les renyades, les tardes caloroses d'estiu, quan sèiem a prendre la fresca a la terrassa, tot s'ha acabat, i el pitjor és que no podré mai saber com és tenir al costat el teu pare el dia que et gradues, el dia que et cases o qualsevol esdeveniment important que arribi a partir d'ara.
"Fàtima¡ Mira endavant, alça el capet que si no cauràs¡" : Una simple frase per ensenyar-me a anar amb bici que tenia tot un significat al darrere. Ara s'em fa evident la raó d'aquestes paraules: no es pot anar per la vida acotant el cap, mirant a terra. Amb la teva partida, primer vaig aprendre la fragilitat de la vida, la rapidesa amb la qual pots perdre a algú a qui creies etern, sempre i perpètuament al teu costat; i, segon, vaig aprendre que la vida està feta per creure, observar, mirar, aprendre, ensenyar, estimar, olorar la seva essència, en fi, la vida està feta per viure, i no hem de desaprofitar aquest regal acotant el cap, desaprofitant l'espectacle continuu al nostre voltant, el vol d'un ocell, el somriure d'algú, una gota de pluja que ens vol mullar el rostre, el córrer d'un cadell, els rajos de Sol penetrant entre les fulles d'un arbre, el color de les roses, un núvol perdut al cel, la mirada d'un nadó, el moviment de les ones, en fi, la vida és un gran espectacle, un espectacle explosiu, i a cops oblidem com en som d'afortunats en poder presenciar-ho, aixeca el cap, sempre, perquè sinó, cauràs.
Recordo les teves paraules mentre que m'allunyava: "Fàtima¡ Mira endavant, alça el capet que si no cauràs¡" Ara m'aturo a pensar en com la situació s'ha tornat a repetir: L'aventura ja no és anar amb bici, l'aventura és la mateixa vida, un "pack" que inclou dolors, alegries, amistats família, somnis i un llarguíssim etcètera difícil de concloure, a més, ara ja no és que només m'amollis el seient de la bici per deixar-me acabar el camí sola, sinó que te'n has anat completament, te'n has anat, simplement ja no hi ets, i em costa creure que als meus catorze anys es va acabar el simple arribar a casa i trobar-te a tu, a la mare, tots junts, una família completa... se'm fa difícil pensar que s'han acabat tan prest els passejos en bici, les tardes mirant documentals, els viatges en vaixell, les discussions, les renyades, les tardes caloroses d'estiu, quan sèiem a prendre la fresca a la terrassa, tot s'ha acabat, i el pitjor és que no podré mai saber com és tenir al costat el teu pare el dia que et gradues, el dia que et cases o qualsevol esdeveniment important que arribi a partir d'ara.
"Fàtima¡ Mira endavant, alça el capet que si no cauràs¡" : Una simple frase per ensenyar-me a anar amb bici que tenia tot un significat al darrere. Ara s'em fa evident la raó d'aquestes paraules: no es pot anar per la vida acotant el cap, mirant a terra. Amb la teva partida, primer vaig aprendre la fragilitat de la vida, la rapidesa amb la qual pots perdre a algú a qui creies etern, sempre i perpètuament al teu costat; i, segon, vaig aprendre que la vida està feta per creure, observar, mirar, aprendre, ensenyar, estimar, olorar la seva essència, en fi, la vida està feta per viure, i no hem de desaprofitar aquest regal acotant el cap, desaprofitant l'espectacle continuu al nostre voltant, el vol d'un ocell, el somriure d'algú, una gota de pluja que ens vol mullar el rostre, el córrer d'un cadell, els rajos de Sol penetrant entre les fulles d'un arbre, el color de les roses, un núvol perdut al cel, la mirada d'un nadó, el moviment de les ones, en fi, la vida és un gran espectacle, un espectacle explosiu, i a cops oblidem com en som d'afortunats en poder presenciar-ho, aixeca el cap, sempre, perquè sinó, cauràs.