Cercador
Aigua salada
Un relat de: clarigar- Compartir:
El que no saps, és que m’agradaria poder agafar-te de la mà sense haver de demanar permís, que sentis que amb mi el món deixa de ser una ruleta russa de desgràcies, que et sentis com en un dia de pluja acurrucat a una manta mentre allà fora nomès cau aigua i et sents més protegit dins del llit.
Que puguis arrencar a còrrer per la platja de Pals enmig d’una posta de Sol i observis que l’infinit no queda tan lluny, que tens el món als teus peus, que l’aigua salada t’abraci la pell i et renovi l’energia pels dies més dolents. Poder ser la protagonista de la teva pel·lícula només durant deu segons i que siguin dins meu, on sentis plaer, que per un moment puguis pensar que jo sóc la teva companya i això podria durar per sempre. Imagina, només imagina, que ens va bé, que ens complementem, que ja no et fa por el compromís i apostes a seguir amb mi, que en un futur ens trobem pels carrers de Barcelona i a quilòmetres em reconeguis i no et faci dubtar del per què vaig aparèixer a la teva vida.
He dit imagina, perquè segurament, serà una altre efímera història més que quedarà enterrada a la caixa dels records, aquella caixa que només obres quan et sents sol. Però mentres això no passa, aquí estic, confusa, sense saber si dir-te que vull posar un frè o accelerar, que vull seguir disfrutant d’aquest present que em regales, i si no hi ha futur, doncs m’és igual, perquè encara puc seguir acariciant la teva cara, que et riguis de les meves tonteries o de semblar dofins sota els llençols, de convertir el veler en la casa dels nostres dissabtes, que ja no em cansi de menjar kebab sota la llum de la Lluna, perquè no ens cal anar a un bon restaurant poguent tenir les millors vistes de la nit. Que els passejos amb el gos sigui el cafè dels diumenges, i els teus llavis el meu postre preferit. Que potser no tenim una relació romàntica, però em regales els llibres que m’acompanyen els dimarts i em fa oblidar per un moment, que aquest món és una bala perduda, que tu i jo hem vingut a matar i seré sempre còmplice de les teves batalles i que vull seguir celebrant amb tu les victòries i plorar amb tu les derrotes, emplenar-nos de les petites coses que ens regala la vida, que no em cal viatjar al Caribe poguent veure la sortida de Sol al teu costat, i que encara que hagi deixat de beure alcohol, amb tu em sento ebria i ets un motor per seguir vivint amb el tòpic literari 'Carpe Diem'.
Que puguis arrencar a còrrer per la platja de Pals enmig d’una posta de Sol i observis que l’infinit no queda tan lluny, que tens el món als teus peus, que l’aigua salada t’abraci la pell i et renovi l’energia pels dies més dolents. Poder ser la protagonista de la teva pel·lícula només durant deu segons i que siguin dins meu, on sentis plaer, que per un moment puguis pensar que jo sóc la teva companya i això podria durar per sempre. Imagina, només imagina, que ens va bé, que ens complementem, que ja no et fa por el compromís i apostes a seguir amb mi, que en un futur ens trobem pels carrers de Barcelona i a quilòmetres em reconeguis i no et faci dubtar del per què vaig aparèixer a la teva vida.
He dit imagina, perquè segurament, serà una altre efímera història més que quedarà enterrada a la caixa dels records, aquella caixa que només obres quan et sents sol. Però mentres això no passa, aquí estic, confusa, sense saber si dir-te que vull posar un frè o accelerar, que vull seguir disfrutant d’aquest present que em regales, i si no hi ha futur, doncs m’és igual, perquè encara puc seguir acariciant la teva cara, que et riguis de les meves tonteries o de semblar dofins sota els llençols, de convertir el veler en la casa dels nostres dissabtes, que ja no em cansi de menjar kebab sota la llum de la Lluna, perquè no ens cal anar a un bon restaurant poguent tenir les millors vistes de la nit. Que els passejos amb el gos sigui el cafè dels diumenges, i els teus llavis el meu postre preferit. Que potser no tenim una relació romàntica, però em regales els llibres que m’acompanyen els dimarts i em fa oblidar per un moment, que aquest món és una bala perduda, que tu i jo hem vingut a matar i seré sempre còmplice de les teves batalles i que vull seguir celebrant amb tu les victòries i plorar amb tu les derrotes, emplenar-nos de les petites coses que ens regala la vida, que no em cal viatjar al Caribe poguent veure la sortida de Sol al teu costat, i que encara que hagi deixat de beure alcohol, amb tu em sento ebria i ets un motor per seguir vivint amb el tòpic literari 'Carpe Diem'.
