Aigua dolça, mar salada...

Existeix un lloc en la Costa Brava,
un raconet on la Mediterrània comença i l'Empordà s'acaba,
en que les aigües de la terra es troben.
-Com imaginar tal fusió?!... Aigua dolça i aigua salada;
Però no!... no és on mor el riu: és on la font reviu!
Aigües subterrànies, impregnades de tota la saba del fang,
minerals i essències de flaires de les arrels d'aquesta terra meva.
Ara, a la primavera, pots sentir-hi el gust del romaní, la farigola, la sàlvia, l'espígol, el tomanyí…-altrament dit cap de burro-,
i la olor dels pins arrelats amb fràgil fortalesa entre les roges roques.
És la sang de la terra, de les venes empordaneses
que recórren profundes les cavitats de la pedra fins a trobar la mar.
Aigua dolça com les teves aigües…mar salada com les entranyes meves.

Aquí, on es fusionen els líquids i esdevénen un de sol,
en l'impàs de les petites roques remullades de la platja,
és on vull fer-te l'amor ...
és on han de trobar-se les ànimes i abraçar-se
amb la senzillesa natural de la doll,
de la font que emana dolça, constant i imparable
cap a la sal del nostre mar
cap a l'anhel del nostre somni…