Affaires

No saben ni com, però sense planejar-ho, es van acabar trobant a la porta principal del Corte Inglés. Havien quedat a les 10 del matí. Ella havia agafat el tren. Ell, el cotxe. Ella no va voler anar-hi amb ell, volia mantenir la morbositat fins a l'últim moment. Ara feia molts dies que no s'havien pogut veure. Les obligacions conjugals respectives els ho havien evitat.

Les normes eren que ella marcaria el pas i ell la seguiria. No podrien parlar-se fins que es trobessin en algun racó solitari. Com si fossin dos desconeguts que es desitgen bojament i estan disposats a tot. A ella l'excitava molt sentir-se observada, perseguida. Hi havia pensat moltes vegades; els magatzems eren el lloc perfecte: molt públics, amb perill de trobar algú conegut, amb guàrdies de seguretat. I amb molts racons amagats on experimentar un subtil frec, una mirada insinuadora, un somriure sensual.

Ella va arribar-hi passades les 10. Ell ja l'esperava. Se'l veia notablement nerviós. A ella li havia costat de convèncer-lo, però després de tant insistir-hi, ell no va tenir més remei que acceptar. Quan el va veure, un somriure se li va clavar a la cara; ell s'havia posat aquella camisa negra que portava un dia en una foto. Ella li havia dit que estava molt atractiu en negre perquè li feia joc amb aquell cabell suau de clarobscurs que disfrutava tant acariciant. Ella portava faldilla, com tantes vegades li havia demanat ell. Avui, havia de facilitar les coses.

La porta principal sempre està plena de gom a gom, talment com si tothom quedés al mateix punt d'aquesta gran ciutat. Tot i això, es van divisar de seguida. Aquelles mirades era impossible que es perdessin entre la multitut. Eren mirades assedegades de sexe, de tocar-se, de besar-se, de tenir-se. Però avui allargarien l'espera, farien arribar el desig fins a extrems mai abans experimentats. Estaven segurs que no oblidarien el que havia de passar.

No podien saludar-se ni parlar. Ella li va passar pel davant, fent com si no l'hagués vist, com si no li interesés, però suficientment a prop perquè ell pugués sentir la seva olor. Tan a prop que ell la va sentir més a punt que mai.

Ella es va dirigir cap a les escales mecàniques. La primera parada seria el departament de roba de dona. Tenia ganes de jugar entre els penjadors i els provadors, i si a més a més, escandalitzaven alguna senyora despistada, doncs encara seria més divertit. A les escales, ella el podia sentir al darrera, molt a prop. Podia sentir com ell la despullava amb aquells ulls que la calaven tan a dins. Li agradava quedar-se estones llargues mirant-se reflexada en aquells ulls que a vegades podien arribar a ser tan transparents que es podia endevinar el que estava pensant. Altres vegades, adquirien un punt de gravetat. Aleshores, ella sabia que ell es posaria seriós tot seguit i que li parlaria de les seves preocupacions. Quan reia, aquells ulls es mig tancaven i s'hi podia endevinar un guspireig. Però el que més li agradava a ella era quan estaven fent l'amor, ell els tancava i ella li exigia que els obrís de bat a bat perquè pugués abarcar tot l'erotisme que li estava oferint.

A l'arribar a la planta, ella es va dirigir cap al departament de vestits de festa. Normalment tenien penjats uns vestits enormes de gust dubtós. Perfecte per amagar-se. Anaven pel passadís un rere l'altre,fins que ella va accelerar el pas i es va perdre de vista. Havia començat el joc.

Ella es va amagar darrere un vestit de grans dimensions i amb tants brillants que ferien les ninetes més sensibles. Feia veure que mirava els plecs del vestit però l'observava a ell. Va recordar els últims moments d'aquell dia de la cata de vins, a Tarragona, quan va començar a omplir-se la sala i ell aixecava el cap per buscar-la entre la gent. Ara no aixecava el cap, però mirava a banda i banda, com aquell que té por que se li tirin a sobre en qualsevol moment. A ella, saber-se buscada, li accelerava tots els els sentits. Ja feia estona que se sentia mullada però aquest joc l'excitava encara més i més i valia la pena l'espera.

En algun moment, ell es devia parar a mirar la roba perquè ella el va perdre. Va decidir-se a anar-lo a buscar i es va ficar per entremig dels penjadors on l'havia divisat per últim. No el veia. Hi havia un grup de dones que parlaven de si les ratlles verticals afavorien i el blanc estava de moda però era molt brut. Sense adonar-se'n es va trobar parant atenció a la conversa de les dones. I de cop va sentir un alè conegut, una olor familiar. El podia sentir respirant rere l'orella. Podia sentir el seu sexe contra les seves natges. Es va sentir magníficament nerviosa i agitada. L'hauria apretat contra ella allà mateix, però les dones miraven. Alguna va dir alguna cosa en veu baixa i una altra es va posar vermella. Van estar així uns segons llargs. Ella apartava roba a l'estenedor i ell feia que mirava la mateixa roba pel darrere. Ell li va xiuxejar alguna cosa a l'orella que ella no va sentir però només imaginar-s'ho la va fer estrémer.

Encara van estar una estona més jugant i escandalitzant qui es trobaven al pas en aquell departament. Ella recordava que a la planta de la llibreria hi havien uns serveis. Estava a punt d'esclatar, però l'imatge d'ell observant-la deleitós entre tants llibres bé mereixia una oportunitat.

Ella es va dirigir a les escales altre cop. Li va passar per davant i amb una mirada lacònica i un caminar suggerent, ell en va tenir prou per saber que s'acostava el moment de fer-la seva.

A la planta dels llibres, va anar cap a un racó on hi havien butaques. Subtilment li va fer saber que volia que ell s'assegués. Ell ho va fer. Es va posar còmode, obert de cames. Ja no es va molestar a agafar un llibre per dissimular. Ella podia veure la seva excitació entre els plecs del pantaló. Inconscientment es va llepar els llavis. Ell ja no podia apartar la mirada, tant li era si hi havia algú, tant li era el temps que anava passant, tant li era tot. Ella es va dedicar a anar a banda i banda de les llibreries, mostrant-se davant d'ell. A vegades s'ajupia i li deixava veure una tira dels sostenidors. A vegades es girava i feia veure que buscava un llibre a l'última postada vora el terra, insinuant els malucs, fent-los ballar una cançó inaudible. Ja feia estona que se sentia acalorada, però ara les gotes li començaven a acaronar les galtes roents.

Eren a prop dels serveis, a prop del racó que els sentiria esbufegar de plaer. Només els quedaven unes passes per a poder fondre's junts. Ella el volia sentir dins seu, ell volia sentir-la gemegar.

Després d'assegurar-se que no hi havia ningú pels voltants, ella va deixar caure el llibre que tenia a les mans al terra. Ell es va aixecar de cop. Quan se'n van adonar, ja eren tancats dintre un dels lavabos del servei de dones. No hi havia ningú, a aquelles hores la gent deu passar dels llibres. Millor. Ella no tenia massa ganes de contenir-se i ell no estava disposat a un orgasme silenciós després de tanta espera.

Ell li va agafar les mans i la va arraconar contra la paret. Li va apujar els braços i la va olorar sencera, des dels cabells, passant pel coll i fins als pits. Li va acostar el sexe al seu. Ella va sentir l'escalfor que traspassava els pantalons i fins i tot podia reconèixer un punt d'humiditat. Ja feia estona que ella gemegava però les normes dictaven que no es podien dir res. Avui només podien parlar els seus cossos. Ell volia dir-li coses però s'apretava fort els llavis. Era una lluita entre el deixar-se anar i la por de saber-se atrapats.

La suor impregnava les parets de vapor i les feia més relliscoses, però encara es podien sentir fredes i ajudaven a apaivagar tanta escalfor. Es miraven fixament als ulls mentre els pulmons lluitaven per agafar el poc aire que anava quedant en aquell cubicle diminut. Amb una mà, ell la tenia agafada fortament. Amb l'altra, es va desbotonar els pantalons, es va posar el preservatiu i li va aixecar les faldilles. Les calcetes no va fer falta tocar-les. Ella sentia com els pits se li tornaven turgents i amenaçaven amb trencar els fermalls dels sostenidors. Els cabells, molls, se li posaven a la cara i bufava i bufava per apartar-los. No volia perdre's res.

La va penetrar, amb força, resolut, com qui amb un gest diu tot el que ha de dir. A ella li tremolaven les cames. Tenia un peu a sobre la tassa i l'altre intentava posar-se de puntetes per assaborir totes les sensacions. L'hauria volgut tirar al terra, posar-s'hi a sobre, dominar-lo. Però sentir-se sotmesa l'embriagava encara molt més. Tant plaer li provocava unes lleugeres punxades al cervell. Les exhalacions acompanyaven el ritme d'ell penetrant-la. Perdien la noció de tot, només es miraven, sudorosos, amb els ulls brillants, les galtes roges, els cabells que regalimaven suor.

Fins que van tocar el cel. Ho van saber quan els esbufecs es van convertir en subtils grunyits barrejats amb gemecs. Ell no va poder més i va tancar els ulls. Ella els tenia oberts, però no mirava res. Els gemecs es van tornar suspirs i els braços es van relaxar i es van deixar anar. Es van tornar a mirar. Les mans van anar a trobar les esquenes i es van acabar desfent en una abraçada indissoluble.