Adeu en un instant

Adeu, deia en un instant,
deixava la meva aldea,
i els meus amics,
aclucava els ulls tan sols pensar
cada dia des de que vaig marxar,
em sentia que no era especial,
estava molt callada i calmada,
no em sentia una dama.
Havia passat un dècada des de llavors,
tirava el dau i sempre sortia el número sis,
què era la sort? no ho sabia
el demà ho diria?
M'havia tornat molt educada i mereixia una medalla
a més a més sempre anava molt mudada per l'ocasió,
en una ullada havia canviat!
Què seria allò que m'havia fet canviar?