Adéu amor.

Un relat de: Laieta

Et tenia als braços agonitzant,
no calien paraules boniques,
la llum dels teus ulls llagrimosos
ja m'enunciaven que marxaves,
marxaves per no tornar.

Estúpida llei de vida
que sempre acaba,
sempre malament.
Ho saps, oi?
Un últim sospir, adéu amor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Laieta

Laieta

5 Relats

8 Comentaris

5270 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Amb els dits freds però amb l'ànima batent.