Addictes...

Un relat de: xavibanyo

ADDICTES A L'ALTRE

...a ELLA,

Era una estació remota. Una d'aquelles en què els trens passen de llarg, com si no existís. De tant en tant un, cansat, es despista i decideix fer un breu descans. Llavors, els viatgers que han sabut esperar amb anhel i anhelar amb paciència, poden finalment pujar. En elles, un cigarro és un sospir, ja que el temps és tan tranquil com els viatgers pacients, i, per tots aquells que no hi estan avesats, és cruelment inclement. Els creix la barba i se'ls hi formen arrugues sota els ulls. També al costat dels llavis.

Segurament per això ella no el va reconèixer. Ell estava assegut en un dels bancs de l'estació, llibreta en mà, deixant desbordar la imaginació sobre fulls en blanc per tal de fer l'espera més productiva. Però alguna cosa sí que la va atreure, perquè bé que se'l va mirar i es va seure al banc del costat...

".. És ELL?.."

Mirades furtives, robades a aquells instants en què ell escrivia, o pensava per tal d'escriure. Girant el cap just en el moment en què ("..ELL?..") despertava i aixecava els ulls. Ell es girava i la veia, mirant a l'infinit, pensant en somnis buits i sense sentit. I tan mateix, ara, estava allà, llibreta en mà, deixant desbordar la imaginació sobre fulls en blanc, per tal de fer l'espera més productiva.

".. És ELLA?..."

".. s'hi assembla però..."
"..què hi fa aquí, tan lluny.. No, no deu ser ELLA..."

Però la llavor del dubte ja germinava. Els seus cors dubtaven entre batecs sobre la identitat de l'altre. I de fet, si es coneixien o no... s'havien sentit mútuament atrets... s'havien robat mirades furtives... i havien deixat desbordar conjuntament la imaginació...

Quina importància tenia si es coneixien o no?

Tota. Si ell era ELL i ella era ELLA l'atracció més que reforçar-se, s'escardava i perillava. Tanta estona... Esperant... L'un al costat de l'altre... Sense dir-se res... Com arreglar-ho?

"Hola! Que... sí! M'ho havia semblat.. veure't, però no n'estava segur.. Clar.. Sí, sí.. i tan lluny de.. Què fas per aquí?"

No. Perquè en el fons sabien que es coneixien des del primer moment en què s'havien vist. Ell era ELL, i ella era ELLA. Però les seves mirades, orgulloses, no s'havien creuat, privant-los així del somriure estranyat de trobar-se en aquella estació remota, de celebrar la casualitat de creuar els seus ulls, de sorprendre's alegrament del seu destí!

Llavors, va passar.. Una d'aquelles coses que tan sols als pocs viatgers pacients els hi succeeix en aquestes estacions remotes. Un tren, cansadament despistat, s'atura per fer un cigarro, breu com un sospir. L'anhel és gran pel viatger que ha esperat per continuar el seu camí, però, per aquells que no hi estan avesats, el temps és inclement. Els creix la barba i se'ls hi formen arrugues sota els ulls. També al costat dels llavis.

"..ELLA s'aixeca ràpidament i recull les coses d'esquena a ELL, qui ara també s'aixeca i recull les coses d'esquenes a ELLA, qui ara passa caminant i.."

El mira, furtivament, anhelant que es giri. Però llavors ja està mirant a l'infinit, pensant en somnis buits i sense sentit.. ELLA, viatgera anhelant, puja mentre el tren s'acaba el cigarro i el deixa a ELL.

...

"..Assegut en un dels bancs de l'estació, llibreta en mà, deixa desbordar la imaginació sobre fulls en blanc per tal de fer l'espera més productiva.."

Comentaris

  • Merci mestre..[Ofensiu]
    xavibanyo | 20-12-2007

    ..jajaja... sí, podria ser la història que el tren s'inventava entre cigarro i cigarro..
    ..i el dubtes.. bé, la intenció es que susciti dubtes, mil dubtes!! jeje

    Merci mestre!

  • Bon dia![Ofensiu]
    perunforat | 19-12-2007 | Valoració: 10

    Un relat que salta, que despista, que recula enrera per trobar els mots utilitzats per un moments que serveixen per viure'n un altre. Una estructura curiosa, simpàtica, que acaba amb dubtes, mil dubtes...Tot pensant: ho ha pensat ell mentres inventava un història o els dos pensaven el mateix, o ha sigut el mateix tren que s'han tret de la màniga aquesta història!jaja!
    M'ha agradat company!
    Espero llegir més de tu per aquí!
    Benvingut!!!!

    Perunforat

l´Autor

xavibanyo

1 Relats

2 Comentaris

610 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor