Aconseguiu el Concert Econòmic, a tota costa.

Ja no pense tornar a tractar el tema de la llengua. (De moment).

Ja estic fart de conflictes estèrils, inventats i imposats des de fora.

A partir d'ara, la llengua vaig a utilitzar-la per a parlar de les coses que realment són importants. Com, per exemple, els diners.


ACONSEGUIU EL CONCERT ECONÒMIC, A TOTA COSTA.
(Carta als nacionalistes catalans)


Treballeu tot el que pugueu amb tal d'obtindre el màxim Concert Econòmic per a Catalunya, coste el que coste.

Aconseguiu recaptar vosaltres mateixos els vostres impostos. I, si no hi ha més remei, cediu-li després una part raonable a Espanya. (Raonable. No excessiva. No humiliant).
I que no siga al contrari. Que no continuen tenint ells la clau de l'aixeta. (Açò és irrenunciable).

No rebaixeu les vostres exigències. Podeu negociar i cedir en altres aspectes, però no en aquest. És vital per a vosaltres. Moltíssim més important del que li sembla a la gent.

Per favor, a l'hora de redactar el nou estatut, i de fer que us l'aprove l'Estat Espanyol, sigueu extremadament inflexibles en aquest punt.

Possiblement siga el pas més crucial, en dècades, per a què els catalans comenceu a recuperar el poder de decidir sobre vosaltres mateixos, tant el vostre futur com el vostre present.

La independència econòmica és la pedra base sobre la qual es podrà reconstruir la sobirania (o la independència territorial) de Catalunya.

Per això li fa tanta por a Espanya. I, per això, és ara quan heu d'estar més units, i mantindre's més ferms que mai.

Perquè és: O ELLS, O VOSALTRES. Així de clar.

____________________

Va ser fa uns dies quan em vaig adonar de la vertadera magnitud d'aquest tema, sense esperar-m'ho.

Jo estava meditant sobre allò que us vaig escriure de l'autodeterminació, i sobre en què es diferenciaven les vostres reivindicacions i les dels bascos...

"¿D'on trauen els bascos tanta força?", pensava jo.

Si vosaltres demaneu el mateix que ells, i és igual de legítim i just, ¿com és que els bascos estan avançant de manera imparable respecte al seu futur, i a vosaltres sempre us costa barbaritats? ¿Com poden ells desestimar així les advertències de l'Estat Espanyol? ¿Per què tenen tanta seguretat en si mateixos?

¿Què és el que falla a Catalunya, que sempre ha de demanar permís per tot?

Llavors, de sobte, ho vaig veure tan clar com l'aigua:

EL CONCERT ECONÒMIC, EIXA ÉS LA RAÓ FONAMENTAL. (Com sempre, els diners).

El model de finançament autonòmic és la major diferència entre Catalunya i Euskadi.
(L'exèrcit no. Perquè Euskadi tampoc no té exèrcit).

La solució estava a la vista de tots, però fins ara jo no l'havia arribat a percebre en tota la seua dimensió.

Els bascos recapten i administren els diners dels seus propis impostos. Els catalans no.
Els bascos tenen independència econòmica. Els catalans no.
Els bascos poden fer cas omís a l'Estat Espanyol, en algunes qüestions. Els catalans no.
Els bascos van a celebrar un referèndum d'autodeterminació. Els catalans no.

¿I per què no?

Doncs perquè no podeu (per ara). Perquè us trobeu a expenses d'Espanya i dels seus designis.

Si Catalunya convocara un referèndum d'autodeterminació abans d'obtindre el concert econòmic, les repressàlies de l'Estat Espanyol serien inimaginables.

Retallades bestials en inversions per a Catalunya, i jo què sé quines aberracions més.

Espanya us asfixiaria econòmicament (més encara). Us tornaria la vida impossible. I, després, faria veure a la gent que la culpa d'això la teniu vosaltres mateixos.

Eixe és l'esperit omnipressent de l'Estat Espanyol. Ja hem pogut veure moltes vegades que, d'obert, de dialogant i de democràtic, molt poc. (Últim exemple: Oposició a les Seleccions Catalanes, a Fresno).

I els altres estats, si no els convé, tanquen els ulls a qualsevol injustícia o atemptat contra els drets humans. (També ho hem pogut comprovar, dia a dia).

Per tant, el meu consell és:

Primer, aconseguiu el Concert Econòmic per a Catalunya. Siga com siga. I sense concessions que continuen lligant-vos a l'arbitri d'Espanya. (Molt de compte amb els seus enganys i dobles paraules. I també amb les accions encobertes. Vigileu bé).

I, després, una vegada comproveu que tot això del Concert Econòmic us funciona bé, aleshores ja podeu convocar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. (I, molt més, tenint el precedent del referèndum basc).

Pot ser que a l'Estat Espanyol no li faça massa gràcia. Que diga que això és anticonstitucional. I, fins i tot, que us amenace amb l'exèrcit. Però tot serà pura façana. Mentre Espanya forme part de la Unió Europea, no s'atrevirà a envair militarment ni a Catalunya, ni a Euskadi. Per molts despropòsits que es llancen des del govern espanyol.

Doncs bé, que s'aguanten. Ja ens han dominat durant massa anys. Està arribant l'hora de decidir què volem fer (i ser), per nosaltres mateixos.

Bo. Esperem que es desenvolupe tot bé.

Que tingueu molta sort. I molt fermesa.

Ja ens veurem.

Adéu.

Joanjo.


(PER FAVOR, ENTREGUEU-LI ESTA CARTA A QUI ESTIMEU CONVENIENT. GRÀCIES).

Sueca, 4 de desembre del 2004.
Joanjo Aguar Matoses.