Abraçades!

Un relat de: Ferran de Montagut

Necessitem potser quatre braços al dia per a sobreviure, vuit per a manteniment i dotze per a créixer
Sempre ensenyem a les persones a abrasar-se les unes a les altres es nostre feina. La majoria respon dient: Tu mai abrasaries a qualsevol gent! Estàs segur?
Heus aquí una carta meva:

Olot a 18 d'Abril del 2005

Estimada amiga:
Avui he començat el dia una mica decaigut. Un altre amiga la Llum em va dir si jo estava donant abrasades avui. Amb veu molt baixa vaig dir quelcom, però llavors vaig començar a pensar en abrasades i em tot això, tot una setmana sencera. Vaig donar una mirada al full i vaig pensar amb allò de les abrasades de fer ho a qualsevol, i vaig tremolar quant vaig arribar a la part un es parla de donar abrasades i rebre, mai em podia jo imaginar d'abrasar als clients quant marxaven de la botiga on treballo. Va ser molt emocionant veure com s'il·luminaven les seves cares. Un estudiant de belles arts va retornar em mirà i va ballar d'alegria. Alguns en volien mes d'abrasades molts que treballaven a la botiga es quedaven parats de veure tantes abrasades i varen despertar a la realitat de la vida, i tant parlaven com reien tot caminat cap a la sortida.
Sento com si hagués abrasat a tots els meus amics de quant anava al Institut de secundaria, vaig tenir la sensació de que si alguna cosa hagués estat malament amb mi aquest matí, incloent dolors físics, sols haguessin marxat. Sento molt amiga meva que aquesta carta sia tant llarga, però estic encara realment emocionat. El cert es que en un moment donat hi havia potser deu o dotze persones abrasant-se unes amb les altres, feia goig de veure ho alguns molt emocionat enfront del taulell de la botiga. La veritat es que no podia creure el que succeïa, i avui en el moment de fer-te aqueixes ratlles encara no m'ho crec, però va succeir.
Ara estimada amiga estimada et toca a tu! Rep una forta abrasada de la meva part.
Ferran

Notes: Recorda estimada amiga que l'amor no es un sentiment... Es molt mes que això! Fins sempre.

Ha sigut una Narració per en Ferran de Montagut, escrita avui dia 18 d'Abril del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.

Comentaris

  • Una carta[Ofensiu]
    rnbonet | 21-04-2005 | Valoració: 8

    molt maca i amb una lliçó corprenedora!
    Però amb un munt -diguem- d'errors ortogràfics... disculpats per l'edat del relataire (he vist la foto de la neu)... L'accès a la llengua , al seu temps d'estudis, i tot això!
    Per això la puntuo amb un notable ALT!

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)