A poc a poc

A poc a poc, tremolant però no de fred,
botó a botó, despullan-te de tota aquella por.
Si la nit no fos tan curta, i la lluna ens oculta,
…a poc a poc deixaria enverinat tot el teu cos.



Amb les mans , dibuixant, la teva silueta en la foscor,
entre espelmes, desitjant, i nua en les meves mans.
El teu cos tan blanc,
crida que m'apropi més,
i no hi res en aquest món
… que no desitgi més.



Nua per mi, nuu per tu,
aquesta nit només és de tots dos.
Beure del teu pit,
i embriagar-me del teu cos.
La teva escalfor respiraré,
i la teva pell serà el meu llençol.



En el teu cos,no hi ha lloc, que no hi hagi marcat amb petons.
Del teu mirar, puc notar que encara hi ha més per conquistar.
A poc a poc, i sense parar, faig neixer el apasionat foc
Mentres tires el teu cap enrera, i m'agafes amb les mans.



Si es pogués explicar, tota questa sensació,
de tenir-te a sobre meu, i sentir com el meu llit es fa cançó
Si estigués un altre cop,
somrient i presoner,
del teu cor i del teu cos,
moriria allí mateix.
Per resucitar , de bon matí,
sobre el teu pit acompanyat dels teus batecs.